Quina aparença tenia Jesús?

REPRODUEIX

La Bíblia respon

Ningú sap exactament quina aparença tenia Jesús, ja que la Bíblia no el descriu físicament. Això demostra que les seves faccions físiques no són importants. Tot i així, la Bíblia sí que dona alguns detalls sobre l’aparença de Jesús.

Trets físics: Jesús era jueu, i segurament va heretar de la seva mare els trets semítics més comuns (Hebreus 7:14). No és probable que tingués una aparença que cridés especialment l’atenció. En una ocasió, va poder viatjar d’amagat des de Galilea fins a Jerusalem sense ser reconegut (Joan 7:10, 11). I, pel que sembla, no destacava entre els seus deixebles més propers. Recordem que Judes Iscariot el va haver d’identificar davant la gentada que el volia arrestar (Mateu 26:47-49).
Llargada dels cabells: És poc probable que Jesús tingués el cabell llarg, ja que la Bíblia diu que «els cabells llargs són una deshonra per a l’home» (1 Corintis 11:14).
Barba: Jesús tenia barba. Seguia la llei jueva, la qual prohibia que els homes s’afaitessin «els costats de la barba» (Levític 19:27, Bíblia catalana. Traducció interconfessional; Gàlates 4:4). A més a més, la Bíblia també esmenta la barba de Jesús en una profecia sobre el seu patiment (Isaïes 50:6).
Constitució: Tot indica que Jesús era de constitució forta. Durant la seva predicació, va viatjar molts quilòmetres (Mateu 9:35). En dues ocasions, va posar ordre al temple quan va tombar les taules dels canvistes i, fins i tot en una d’aquestes, va fer fora els animals amb unes cordes (Lluc 19:45, 46; Joan 2:14, 15). L’obra de consulta Cyclopedia (volum IV, pàgina 884), de McClintock i Strong, diu: «Tota la narració de l’Evangeli indica que [Jesús] tenia una bona constitució física».
Expressió facial: Jesús era tendre i proper, i no hi ha dubte que la seva expressió facial ho reflectia (Mateu 11:28, 29). Persones de tot tipus buscaven la seva ajuda i el seu confort (Lluc 5:12, 13; 7:37, 38). Fins i tot els nens se sentien còmodes a prop seu (Mateu 19:13-15; Marc 9:35-37).

Idees equivocades sobre l’aparença de Jesús

Idea equivocada: Alguns argumenten que Jesús era africà perquè el llibre d’Apocalipsi compara els seus cabells amb la llana i els seus peus amb el coure (Apocalipsi 1:14, 15).

Veritat: El llibre d’Apocalipsi està escrit en «símbols» (Apocalipsi 1:1). La descripció que fa la Bíblia sobre els cabells i els peus de Jesús és simbòlica i iŀlustra les qualitats de Jesús després de la seva resurrecció, no l’aparença física que tenia quan va ser a la terra. Quan Apocalipsi 1:14 diu que els cabells de Jesús eren «blancs com la llana blanca i com la neu», està fent una comparació amb el color, no la textura, i s’està referint a la saviesa que té a conseqüència de l’edat (Apocalipsi 3:14). Aquest versicle no compara la textura dels cabells de Jesús amb la llana, igual que tampoc compara la textura dels seus cabells amb la neu.

Els peus de Jesús eren «com el coure pur quan es fon al forn» (Apocalipsi 1:15). La seva cara era «com el sol quan brilla amb tota la seva força» (Apocalipsi 1:16). Com que cap raça encaixa físicament amb aquestes descripcions, aquesta visió deu ser simbòlica i, més aviat, mostra Jesús com aquell «que viu en la llum inaccessible» (1 Timoteu 6:16).

Idea equivocada: Jesús era dèbil i fràgil.

Veritat: Jesús era un home enèrgic i valent. Per exemple, es va identificar davant les persones armades que el volien arrestar (Joan 18:4-8). Jesús també devia estar físicament fort, ja que era fuster i treballava amb eines manuals (Marc 6:3).

Aleshores, com és que Jesús va necessitar ajuda per portar el seu pal de turment? I per què va morir abans que els altres condemnats? (Lluc 23:26; Joan 19:31-33). Just abans de la seva execució, el seu cos es trobava molt debilitat. Havia estat despert tota la nit, en part a causa de l’angoixa emocional que havia patit (Lluc 22:42-44). La nit anterior, els jueus l’havien maltractat, i l’endemà els romans l’havien torturat (Mateu 26:67, 68; Joan 19:1-3). Aquests factors segurament van accelerar la seva mort.

Idea equivocada: Jesús sempre era tenebrós i melancòlic.

Veritat: Jesús imitava a la perfecció les qualitats del seu Pare celestial, Jehovà, qui la Bíblia descriu com el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11; Joan 14:9). De fet, Jesús va ensenyar els altres a ser feliç (Mateu 5:3-9; Lluc 11:28). Aquests detalls demostren que Jesús era una persona alegre i així ho devia reflectir la seva aparença.