L’Enciclopèdia Britànica descriu la Pasqua com «la festa més important de l’església cristiana que celebra la resurrecció de Jesucrist». Ara bé, estem realment davant d’una celebració cristiana?

Per saber si un objecte és autèntic cal que ens fixem molt bé en tots els detalls. Igualment, per saber si la Pasqua és una celebració cristiana, és important que analitzem tots els detalls que estan relacionats amb aquesta celebració.

En primer lloc, hem de tenir present que Jesús va demanar als seus deixebles que recordessin la seva mort i no pas la seva resurrecció. L’apòstol Pau va anomenar aquesta celebració «el sopar del Senyor» (1 Corintis 11:20; Lluc 22:19, 20).

A més, molts dels costums de la Pasqua «no tenen gaire a veure» amb la resurrecció de Jesús, comenta l’Enciclopèdia Britànica, «sinó que estan relacionats amb tradicions populars». Per exemple, pel que fa l’ou i el conill, símbols populars de la Pasqua, l’Encyclopedia of Religion diu: «L’ou simbolitza la nova vida que ressorgeix de la mort aparent de la closca de l’ou». També afegeix: «El conill es veia com un animal extraordinàriament fèrtil i, per tant, simbolitzava l’arribada de la primavera».

Philippe Walter, un professor de literatura medieval, explica com aquests costums van arribar a formar part de la Pasqua: «En el procés de cristianització de religions paganes» va ser fàcil relacionar la resurrecció de Jesús amb la festa pagana que celebrava «la transició de la mort de l’hivern a la vida de la primavera». També diu que va ser un factor clau per introduir «celebracions cristianes» dins el calendari pagà, facilitant d’aquesta manera la conversió de les masses.

El procés de «cristianització» no va començar en vida dels apòstols perquè aquests van anar «refrenant» el paganisme (2 Tessalonicencs 2:7). L’apòstol Pau va advertir als cristians què passaria després de la seva mort: «S’aixecaran homes que parlaran coses perverses, per arrossegar els deixebles darrere d’ells» (Fets [Actes] 20:29, 30). A finals del segle I, l’apòstol Joan va escriure que certs homes ja estaven extraviant alguns cristians (1 Joan 2:18, 26). El camí estava preparat perquè s’acabessin adoptant costums pagans.

No obstant això, és possible que alguns vegin bé que s’introduïssin certs costums de la Pasqua ja que, segons ells, ajudava «els pagans» a entendre encara millor el significat de la resurrecció de Jesús. Ara bé, Pau mai hauria estat d’acord amb aquest punt de vista. Ell mateix va estar exposat a costums pagans mentre viatjava per l’Imperi romà. Amb tot, mai va pensar que adoptant algun d’aquests costums ajudaria els altres a entendre el cristianisme. Al contrari, va advertir als cristians: «No us uniu amb jou desigual amb els incrèduls, perquè, ¿quina participació hi ha entre la justícia i la manca de llei? Quina comunió té la llum amb la tenebra?». I va afegir: «Per tant, sortiu d’enmig d’ells i separeu-vos-en, diu el Senyor, i: No toqueu res impur, i jo us rebré» (2 Corintis 6:14, 17).

A quina conclusió arribem després d’analitzar-ne tots els detalls? Queda clar que la Pasqua no és una celebració cristiana.