1, 2. (a) A quins canvis s’haurien d’enfrontar Josep i la seva família? (b) Quina mala notícia va donar Josep a la seva esposa?

JOSEP agafa un altre farcell i el posa als lloms de l’ase. Imagina-te’l enmig de la foscor, al poble de Betlem, mirant d’un cantó a l’altre i copejant el flanc de la petita bèstia de càrrega. Segur que pensa en el llarg viatge que els espera fins a Egipte. Un poble nou, un idioma nou i uns costums nous. De debò s’adaptarà la seva família a un canvi tan gran?

² A Josep no li va ser fàcil comunicar la mala notícia a Maria, la seva estimada dona. Però va fer el cor fort i li va explicar que havia tingut un somni en què Déu, a través d’un àngel, li havia dit que el rei Herodes volia matar el seu fill. Havien de marxar de seguida! (Llegeix Mateu 2:13, 14.) Maria es va preocupar molt. Com és que algú volia matar el seu fillet indefens? Per més voltes que hi donaven, no se’n sabien avenir. Però, com que confiaven en Jehovà, es van posar en marxa.

3. Explica com van marxar Josep i la seva família de Betlem. (Mira també el dibuix.)

³ Mentre Josep, Maria i Jesús s’escapaven enmig de la foscor, la gent de Betlem dormia sense saber que s’aproximava una catàstrofe. De camí al sud, quan començava a despuntar l’alba, Josep segurament pensava en què li esperava a la seva família. Com podria un humil fuster protegir els seus de forces tan poderoses? Seria capaç de proveir-los sempre el necessari? Jehovà li havia donat la gran responsabilitat de cuidar i educar un nen únic. Se’n sortiria? Josep tenia al davant grans reptes. Analitzar com s’hi va enfrontar ajudarà els pares d’avui dia, i a tots nosaltres, a veure per què cal imitar la fe de Josep.

4, 5. (a) Com va canviar la vida de Josep per sempre? (b) Com va animar un àngel a Josep perquè assumís una gran responsabilitat?

⁴ Mesos abans, a Natzaret, la vida de Josep havia canviat per  sempre al comprometre’s amb la filla d’Elí. Coneixia bé Maria, una jove decent i fidel a Déu. Però, de sobte, Josep va saber que estava embarassada! Tenia la intenció de divorciar-se’n en secret per protegir-la d’un escàndol. * Però un àngel li va dir en un somni que Maria estava embarassada per obra de l’esperit sant de Jehovà i que el fill que portava al ventre ‘salvaria el seu poble dels seus pecats’. A més, el va tranquil·litzar: «No temis de prendre Maria, la teva dona» (Mt. 1:18-21).

⁵ Josep, que era obedient i just, va fer el que li havia dit l’àngel. Va acceptar la més seriosa de les responsabilitats que pot tenir un pare: educar i cuidar un fill que no era seu i que, a més, era l’ésser més estimat per Déu. Després, obeint un decret imperial, va anar amb la seva esposa embarassada a registrar-se a Betlem. Allà va néixer el nadó.

6-8. (a) Què va provocar un altre canvi a la vida de Josep i la seva família? (b) Per què sabem que Satanàs va enviar aquella «estrella»? (Consulta també la nota.)

⁶ Josep i la seva família no van tornar a Natzaret. Es van establir a Betlem, a només uns quants quilòmetres de Jerusalem. Tot i que eren pobres, Josep va fer tot el possible per protegir Maria i Jesús de la misèria i el sofriment. En poc temps, es van instal·lar en una casa senzilla. Llavors, quan Jesús tenia potser més d’un any, les seves vides van tornar a canviar de sobte.

⁷ Un grup d’astròlegs de l’orient, probablement de la llunyana Babilònia, van arribar a la llar de Josep i Maria guiats per una «estrella». Buscaven un nen que havia de ser rei dels jueus. Aquells homes van tractar la família amb molt de respecte.

⁸ Ho sabessin o no, els astròlegs havien posat en perill el petit Jesús. Abans de conduir-los a Betlem, aquella «estrella» els havia portat a Jerusalem. * Allà, van explicar al malvat rei Herodes que buscaven un nen que havia de convertir-se en rei dels jueus. Allò va enfurismar Herodes, qui estava encegat per l’enveja.

9-11. (a) Per què es pot dir que una força més poderosa que Herodes o Satanàs havia entrat en acció? (b) Va ser el viatge a Egipte tal com el descriuen els mites apòcrifs?

⁹ Però una força molt més poderosa que Herodes i que Satanàs havia entrat en acció! Quina? Bé, quan els astròlegs van arribar a la casa i van veure Jesús amb la seva mare, li van donar regals sense demanar res a canvi. A Josep i Maria segurament els  va estranyar molt posseir de cop i volta béns tan valuosos com ara «or, encens i mirra». Aquells homes tenien la intenció d’explicar al rei Herodes on havien trobat el nen, però Jehovà hi va intervenir. En un somni, els va dir que tornessin a la seva terra per un altre camí (llegeix Mateu 2:1-12).

¹⁰ Poc després que els astròlegs marxessin, Jehovà va advertir Josep per mitjà d’un àngel: «Lleva’t, pren el nen i la seva mare, i fuig cap a l’Egipte, i queda-t’hi fins que jo t’ho digui; que Herodes buscarà el nen per matar-lo» (Mt. 2:13). Com hem vist al principi del capítol, Josep va obeir de seguida. Com que, per a ell, la seguretat del nen era el més important, va portar la seva família a Egipte. Gràcies als valuosos regals que els havien fet aquells astròlegs pagans van poder viure a Egipte una temporada.

¹¹ Alguns mites i llegendes apòcrifs van acabar idealitzant el viatge a Egipte a l’explicar que el petit Jesús havia fet diversos miracles: escurçar el viatge, protegir la seva família dels bandits, i fins i tot doblegar algunes palmeres perquè la seva mare en collís els dàtils. * Però, en realitat, va ser un llarg i difícil viatge cap a terres desconegudes.

12. Què poden aprendre de Josep els pares que eduquen els seus fills en aquest món tan perillós?

¹² Els pares i les mares poden aprendre molt de Josep. Per protegir la seva família dels perills, va deixar la seva feina i va sacrificar la seva comoditat sense pensar-s’hi dues vegades. Per a ell, cuidar la seva família era una responsabilitat sagrada que li havia donat Jehovà. Avui dia, els pares eduquen els seus fills en un món perillós, ple d’influències que poden fer mal als joves, corrompre’ls o fins i tot arruïnar-los la vida. Sou d’admirar les mares i els pares que actueu amb decisió, igual que Josep, i us esforceu per protegir els vostres fills d’aquestes influències!

13, 14. Com és que Josep i Maria van acabar a Natzaret?

¹³ Sembla que la família no va viure gaire temps a Egipte, perquè l’àngel aviat va informar Josep que Herodes havia mort. Per això, van tornar a la seva terra. Una antiga profecia havia  predit que Jehovà cridaria el seu fill «des de l’Egipte» (Mt. 2:15). Josep va contribuir al compliment d’aquella profecia. Però, on portaria ara la seva família?

¹⁴ Josep va ser prudent. Va actuar amb saviesa i va anar amb compte amb Arquelau, el successor d’Herodes, qui també era un cruel assassí. Amb la guia divina, Josep va conduir la seva família cap al nord, lluny de Jerusalem i de totes les seves intrigues, i va tornar a Galilea, a Natzaret. Allà, juntament amb Maria, va pujar la seva família (llegeix Mateu 2:19-23).

15, 16. Com era l’ofici de Josep, i quines eines devia utilitzar?

¹⁵ Tot i que van portar una vida senzilla, no van estar exempts de dificultats. Quan la Bíblia diu que Josep era fuster, utilitza una paraula que inclou moltes maneres de treballar amb la fusta, com ara tallar els arbres, transportar-los i tractar-ne la fusta per construir cases, vaixells, petits ponts, carros, rodes, jous i tot tipus d’estris de pagès (Mt. 13:55). Calia molt esforç físic. En temps bíblics, els fusters sovint treballaven prop del portal de les seves humils cases o en un taller annex.

¹⁶ Josep feia servir una gran varietat d’eines, i segurament algunes les havia heretat del seu pare. És possible que usés un escaire, una plomada, un cordill tiralínies, un picassó, una serra, una aixada, un martell, una maça, enformadors, un trepant d’arc, diversos tipus de cola i potser alguns claus, tot i que eren cars.

17, 18. (a) Què va aprendre Jesús del seu pare adoptiu? (b) Per què Josep havia de treballar de valent?

¹⁷ Imagina’t Jesús com un noiet que mira com treballa el seu pare adoptiu. Té els ulls ben oberts i para molta atenció a cada moviment. De ben segur que admirava la força d’aquelles amples espatlles i d’aquells braços fornits, la destresa de les mans i la intel·ligència en els ulls del seu pare. Potser Josep va començar a ensenyar al seu fill a realitzar feines senzilles, per exemple polir les rugositats de la fusta amb pell de peix dessecada. És probable que li ensenyés les diferències entre les varietats de fusta que feia servir, com ara el sicòmor, el roure o l’olivera.

 ¹⁸ Jesús també va aprendre que aquelles mans fortes que tallaven arbres, preparaven taulons i martellejaven les juntures eren també les tendres mans que l’acaronaven i consolaven a ell, la seva mare i els seus germans. Josep i Maria van tenir, com a mínim, sis fills més (Mt. 13:55, 56). Josep va haver de treballar de valent per tenir-ne cura i alimentar-los a tots.

19. Com s’ocupava Josep de les necessitats espirituals de la seva família?

¹⁹ Però Josep sabia que el més important era satisfer les necessitats espirituals de la família. Per això, dedicava temps a ensenyar als seus fills sobre Jehovà i les Seves lleis. Tant ell com Maria els portaven regularment a la sinagoga de la vila, on es llegia la Llei en veu alta i se n’explicava el significat. Pot ser que Jesús es fes moltes preguntes després d’anar-hi i que el seu pare adoptiu s’esforcés per satisfer la fam espiritual del noi. Josep també portava la seva família a Jerusalem per celebrar les festes religioses. Cada any, a Josep li calien unes dues setmanes per fer els cent vint quilòmetres d’anada fins a Jerusalem, celebrar la Pasqua i tornar a casa.

20. Com poden els caps de família imitar l’exemple de Josep?

²⁰ Avui, els caps de família cristians actuen de manera semblant. Donen de si mateixos al posar l’educació espiritual dels fills per sobre de qualsevol altra cosa, incloses les comoditats materials. Fan grans esforços per dirigir l’adoració en família i per portar els seus fills a les reunions cristianes i als congressos. Igual que Josep, saben que aquesta és la millor inversió que poden fer pels seus fills.

21. Com era el moment de la Pasqua per a la família de Josep, i quan es van adonar Josep i Maria que Jesús no hi era?

²¹ Quan Jesús tenia dotze anys, Josep va portar la seva família a Jerusalem, com de costum, per celebrar la Pasqua. Eren ocasions festives, i molts familiars hi anaven junts formant llargues caravanes que travessaven l’exuberant paisatge primaveral. A l’ascendir a Jerusalem, on els camps eren més àrids, molts cantaven els famosos càntics dels pelegrinatges (Sl. 120-134). Segurament la ciutat acollia centenars de milers de persones. En acabar la  festa, les caravanes tornaven a casa. Josep i Maria, que devien estar molt atrafegats, van suposar que Jesús viatjava amb algú altre, potser algun parent. Però, quan feia un dia que havien deixat enrere Jerusalem, es van endur un gran ensurt: Jesús no hi era! (Lc. 2:41-44.)

22, 23. Què van fer Josep i Maria quan es van adonar que el seu fill no hi era, i què va dir Maria quan el van trobar?

²² Desesperats, van desfer el camí cap a Jerusalem. Imagina-te’ls cridant el nom del seu fill pels carrers de la ciutat, que ara els devia semblar un lloc estrany i desert. On podria estar el noi? Després de tres dies de cercar-lo, començaria Josep a pensar que havia fallat terriblement al no complir amb la responsabilitat  sagrada que Jehovà li havia confiat? Finalment, van anar al temple. Allà van buscar fins que van entrar en una sala on s’havien reunit molts homes instruïts, experts en la Llei i, assegut amb ells, hi havia el jove Jesús. Quin descans per a Josep i Maria! (Lc. 2:45, 46.)

²³ Jesús estava escoltant els mestres de la Llei i els feia preguntes amb entusiasme. Aquells homes estaven meravellats del seu coneixement i de les seves respostes. Maria i Josep es van quedar atònits. No hi ha constància a la Bíblia que Josep digués res, però les paraules de Maria parlen per tots dos: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Heus aquí, el teu pare i jo t’hem estat cercant angoixats» (Lc. 2:47, 48, TBS).

24. Com pinta la Bíblia una visió realista del que implica ser pares?

 ²⁴ D’aquesta manera, la Paraula de Déu pinta, amb quatre pinzellades, la realitat de ser pares. Pot ser estressant encara que el fill sigui perfecte! Ser pares en el món tan perillós en què vivim pot causar molta ‘angoixa’. Però als pares i a les mares els pot consolar saber que la Bíblia no passa per alt els reptes que tenen.

25, 26. Què va respondre Jesús als seus pares, i com es devia sentir Josep en recordar les paraules del seu fill?

²⁵ Afortunadament, Jesús estava en el lloc on se sentia més a prop del seu Pare celestial, Jehovà, absorbint amb ànsia tot allò que pogués aprendre. Per això, va respondre als seus pares amb sinceritat: «¿Com és que em buscàveu ¿No sabíeu que jo he d’estar a casa del meu Pare?» (Lc. 2:49).

²⁶ Josep devia pensar en aquelles paraules molt sovint, potser somrient amb orgull. Al capdavall, havia treballat molt per inculcar en el seu fill adoptiu aquell sentiment envers Jehovà Déu. Amb aquesta edat, la paraula pare ja despertava en Jesús un sentiment de tendresa, gràcies en gran part a la influència de Josep.

27. Si ets pare, quin privilegi tens, i per què hauries de tenir present l’exemple de Josep?

²⁷ Si ets pare, t’adones del privilegi que tens d’ajudar els teus fills a saber què vol dir ser un pare amorós i protector? I si tens fillastres o fills adoptats, recorda l’exemple de Josep i tracta cadascun d’ells com algú especial i molt valuós. Ajuda’ls a apropar-se al seu Pare celestial, Jehovà (llegeix Efesis 6:4).

28, 29. (a) Què aprenem de Josep a les paraules registrades a Lluc 2:51, 52? (b) Com va ajudar Josep a Jesús a ‘progressar en enteniment’?

²⁸ La Bíblia només ens dóna uns quants detalls més sobre la vida de Josep, però val la pena analitzar-los amb cura. Sabem que  Jesús «era obedient» als seus pares. També, que «progressava en enteniment, creixia i augmentava en gràcia tant davant de Déu com davant dels homes» (llegeix Lluc 2:51, 52). Què ens diu això de Josep? Aprenem diverses coses. Primer, que va exercir de cap de família, ja que el seu fill perfecte va respectar la seva autoritat i el va obeir sempre.

²⁹ També aprenem que Josep va tenir molt a veure amb el progrés del seu fill, ja que Jesús «progressava en enteniment». En aquells dies, hi havia un proverbi jueu molt arrelat que assegurava que només els homes de lleure podien ser savis de debò, però que els homes que havien de treballar, com ara els fusters, els pagesos o els ferrers ‘no eren capaços d’instruir i de jutjar una causa, ni se’ls trobava entre els creadors de màximes’. Temps més tard, Jesús va demostrar que el que diu aquest proverbi és fals. Des de nen, sovint havia escoltat com el seu pare adoptiu, un humil fuster, ensenyava amb eficàcia de la ‘instrucció i judicis’ de Jehovà. I, sens dubte, ho va fer en moltes ocasions.

30. Quin bon exemple va donar Josep als caps de família?

³⁰ També es pot percebre la influència de Josep en el creixement físic de Jesús, qui es va convertir en un home fort i saludable perquè l’havien cuidat bé. A més, Josep el va preparar per ser un hàbil fuster. A Jesús no només el coneixien com el fill del fuster, sinó com «el fuster» (Mc. 6:3). Per tant, és clar que la instrucció de Josep va tenir èxit. Els caps de família fan bé d’imitar Josep en aquest sentit, al vetllar de manera pràctica pel benestar dels seus fills i assegurar-se que es poden mantenir sols.

31. (a) Què se sap sobre la mort de Josep? (Comenta el  requadre.) (b) En què podem imitar Josep?

³¹ A la Bíblia, un cop arribem al relat del bateig de Jesús, quan tenia uns trenta anys, ja no s’esmenta més Josep. Pel que sembla, Maria ja era vídua quan Jesús va començar el seu ministeri. (Consulta el requadre « Quan va morir Josep?».) És evident que Josep ha deixat una forta empremta: l’excel·lent exemple d’un pare que va protegir els seus, va proveir per a la seva família i va persistir fidelment fins al final. Tots els pares, tots els caps de família i tots els cristians fan bé d’imitar la fe de Josep.