Lluny del bullici i l’enrenou de la vida a la ciutat, persones de diferents tribus, llengües i nacions viuen a la selva amazònica d’Amèrica del Sud. Així que al juliol de 2017, un grup de 13 testimonis de Jehovà va començar una travessia pel riu Maroni i pels seus afluents de l’est, a la Guaiana Francesa. Quin era el seu objectiu? Portar el missatge d’esperança de la Bíblia a les persones que viuen al llarg del riu.

 Un mes abans que comencés la travessia de 12 dies, tots els que formarien part de l’expedició van assistir a una reunió informativa. «Vam aprendre molt sobre la zona i la seva història. També vam analitzar com preparar-nos per al viatge», recorda el Winsley. Cada viatger va rebre un recipient hermètic on podia guardar una hamaca i una mosquitera. Per arribar al seu destí, havien d’agafar dos vols i fer un recorregut de moltes hores en piragua.

 Com es van sentir els seleccionats quan se’ls va convidar? El Claude i la Lisette, que estan jubilats, no van deixar escapar l’oportunitat. El Claude explica: «Estava molt emocionat, però també em feia una mica de por. Havia sentit moltes vegades que els ràpids del riu eren ben perillosos». La Lisette tenia una altra preocupació. Ella diu: «Em preguntava si seria capaç de parlar en les llengües ameríndies».

 El Mickaël es va sentir igual. Ell explica: «No sabíem gaire de la tribu wayana, així que vaig investigar a internet per aprendre algunes paraules i saludar les persones en el seu idioma».

 La Shirley, que va viatjar amb el seu marit, en Johann, va fer una llista dels idiomes que es parlen al llarg del riu. Ella diu: «Vam descarregar vídeos de jw.org en la majoria d’aquests idiomes i vam aconseguir un llibret amb frases bàsiques en wayana».

 El dimarts 4 de juliol, el grup va embarcar a Saint-Laurent-du-Maroni i van volar a Maripasoula, una petita ciutat a l’interior de la Guaiana Francesa.

 Durant els següents quatre dies, el grup va predicar als habitants dels poblats de l’alt Maroni. Per desplaçar-se, els viatgers van utilitzar piragües motoritzades. «Els amerindis van mostrar molt d’interès en les ensenyances de la Bíblia», explica el Roland, un dels participants en l’expedició. «Tenien moltes preguntes, i alguns volien estudiar la Bíblia amb nosaltres».

 En un dels poblats, en Johann i la Shirley van trobar una parella jove que els va explicar que un dels seus familiars s’havia suïcidat feia poc. «Els vam mostrar el vídeo Un indio americano encuentra a su Creador», de JW Broadcasting, explica en Johann. «Aquest vídeo va tocar el cor de la parella. Ens van donar el seu correu electrònic perquè volien que ens mantinguéssim en contacte».

 Van continuar riu amunt fins a arribar al poblat més llunyà que van visitar, Antecume Pata. Allà, el cap del poblat va permetre que els testimonis, que estaven esgotats, coŀloquessin les seves hamaques en una zona pública. També es van banyar al riu, tal com fa la gent local.

 Des d’allà, el grup va navegar cap a Twenké, on van trobar que els habitants estaven plorant per la pèrdua d’un ésser estimat. «El “Grand Man”, el cap de la tribu, ens va permetre moure’ns lliurement pel poblat per tal de consolar aquelles persones», diu l’Éric, un dels organitzadors de l’expedició. «Al cap de la tribu i a la seva família els van encantar els textos que vam llegir de la Bíblia en llengua wayana. També els vam mostrar vídeos que expliquen la promesa bíblica de la resurrecció».

 La següent etapa de l’expedició va consistir en agafar un vol de mitja hora que els portés riu avall de Maripasoula a la petita ciutat de Grand-Santi. El dimarts i el dimecres, els viatgers van compartir el missatge de la Bíblia amb els habitants de la zona. El dijous, els testimonis van embarcar novament per continuar la travessia: un viatge de cinc hores i mitja pel riu Maroni cap al poblat d’Apatou.

 El penúltim dia de l’expedició, el grup va visitar a la selva els poblats dels cimarrones, uns descendents dels esclaus africans que van ser enviats a Amèrica del Sud mentre el país veí Surinam era una colònia. Els testimonis van convidar tothom a una reunió que es faria a la selva, sota una carpa instaŀlada exclusivament per a l’ocasió. «Els nostres cors van saltar d’alegria en veure que arribaven tantes persones», diu el Claude. «I això que les havíem convidat aquell mateix matí!». El Karsten, que per primera vegada formava part d’una expedició com aquella, va fer un discurs públic en aukan titulat «¿Es esta vida todo cuanto hay?». Van assistir a la reunió 91 persones de diversos poblats.

 Finalment, els viatgers van tornar a Saint-Laurent-du-Maroni. Tots estaven molt contents per la resposta positiva de les persones, les quals havien acceptat una gran quantitat de publicacions i havien vist desenes de vídeos produïts pels testimonis de Jehovà.

 «No tinc paraules per descriure la felicitat que sento d’haver format part d’aquesta expedició», diu la Lisette. La Cindy pensa el mateix: «Si tingués l’oportunitat de fer-ho un altre cop, ni m’ho pensaria! Has de viure l’experiència per entendre-ho!».

 La travessia va despertar en alguns viatgers el desig de repetir l’experiència. «Estem llestos per tornar-hi!», diu el Mickaël. El Winsley s’ha mudat a Saint-Laurent-du-Maroni. El Claude i la Lisette, que tenen més de 60 anys, van decidir mudar-se a Apatou.