L’expressió «bon samarità» generalment s’utilitza per descriure una persona que ajuda els que ho necessiten. D’on prové aquest terme? D’una història, o una paràbola, que va explicar Jesús per mostrar que una persona que estima els altres de veritat és aquella que compassivament els ajuda sense tenir en compte la seva nacionalitat ni els seus antecedents.

En aquest article:

•  De què tracta la paràbola del «bon samarità»?

•  Per què va explicar Jesús aquesta paràbola?

•  Què n’aprenem?

•  Qui eren els samaritans?

•  Va succeir de veritat la història del «bon samarità»?

Podríem resumir-la d’aquesta manera: mentre un jueu viatjava de Jerusalem a Jericó va ser assaltat per uns lladres que li van donar una pallissa i el van deixar mig mort.

Aleshores, un sacerdot jueu i, més tard, un altre líder religiós jueu van passar per aquell camí. Tot i que tots dos eren de la mateixa nacionalitat que el jueu ferit van passar de llarg i no el van ajudar.

Finalment, va passar pel camí un home d’una altra nació. Aquest home era un samarità (Lluc 10:33; 17:16-18). En veure el jueu, se’n va compadir i li va embenar les ferides. Més tard, se’l va endur a un hostal i el va cuidar durant tota la nit. L’endemà, el samarità va pagar l’hostaler perquè cuidés aquell home i li va dir que també es faria càrrec de qualsevol despesa que pogués sorgir (Lluc 10:30-35).

Jesús va explicar aquesta paràbola a un home que pensava que només havia d’estimar les persones de la seva mateixa raça i nacionalitat. Així que Jesús li va ensenyar una valuosa lliçó: que havia d’estimar i mostrar compassió a tot tipus de persones, i no només als jueus (Lluc 10:36, 37). Gràcies al fet que aquest relat estigui inclòs a la Bíblia, qualsevol persona que vulgui agradar a Déu se’n pot beneficiar (2 Timoteu 3:16, 17).

Que una persona que estima els altres és aquella que mostra compassió mitjançant les seves accions. Per tant, quan veu una persona patint, l’ajuda sense importar els seus antecedents, la seva raça o la seva nacionalitat. A més, una persona que s’estima els altres de veritat els tracta de la mateixa manera que li agradaria que la tractessin a ella (Mateu 7:12).

Els samaritans vivien just al nord de Judea. Entre ells hi havia els descendents de matrimonis mixtes entre jueus i no jueus.

Al primer segle de la n. e., els samaritans ja havien format la seva pròpia religió. Acceptaven els cinc primers llibres de les Escriptures Hebrees però, normalment, en rebutjaven la resta.

En els dies de Jesús, molts jueus menyspreaven els samaritans i evitaven relacionar-se amb ells (Joan 4:9). De fet, alguns jueus utilitzaven el terme samarità com a insult (Joan 8:48).

Les Escriptures no diuen si la paràbola del samarità estava basada en fets reals. Amb tot, quan Jesús ensenyava a les persones sovint utilitzava costums i llocs coneguts perquè entenguessin fàcilment la lliçó que els volia ensenyar.

Molts detalls d’aquesta paràbola són històricament exactes. Per exemple:

• El camí de Jerusalem a Jericó, que feia més de 20 quilòmetres, tenia un desnivell d’un quilòmetre. És per això que el relat explica que qualsevol viatger que anava cap a Jericó «baixava de Jerusalem» (Lluc 10:30).

• Els sacerdots i levites que vivien a Jericó sovint viatjaven a Jerusalem per aquest camí.

• Els lladres solien amagar-se en llocs aïllats del camí per assaltar als viatgers desprevinguts, sobretot aquells que viatjaven sols.