La paraula infern (xeol i hades en els idiomes originals de la Bíblia) es refereix simplement a un lloc simbòlic on descansen els morts i no a un lloc on se’ls turmenti amb foc. Qui va a l’infern? Tant les persones bones com les dolentes (Job 14:13; Salm 9:17). La Bíblia descriu aquest lloc on descansen els morts com «la casa assenyalada per a tots els vivents» (Job 30:23, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 Fins i tot Jesús va anar a l’infern quan va morir. Tot i això, no va ser «abandonat a l’Hades», perquè Déu el va ressuscitar (Fets 2:31, 32, nota).

Existirà l’infern per sempre?

 Jesús, fent servir el poder de Déu, traurà de l’infern a tots els morts i els hi donarà de nou la vida (Joan 5:28, 29; Fets 24:15). Una profecia registrada a la Bíblia parla sobre aquesta resurrecció futura, i diu: «La mort i l’Hades també van tornar els seus morts» (Apocalipsi 20:13, nota). L’infern deixarà d’existir quan estigui buit; ningú anirà mai més a l’infern perquè «la mort ja no existirà» (Apocalipsi 21:3, 4; 20:14).

 Però no tothom que mor va a l’infern. La Bíblia explica que algunes persones són tan dolentes que mai es penediran de les coses que fan (Hebreus 10:26, 27). Quan ells moren, no van a l’infern sinó a la Gehenna, un símbol de destrucció eterna (Mateu 5:29, 30). Per exemple, Jesús va explicar que alguns líders religiosos hipòcrites dels seus dies anirien a la Gehenna (Mateu 23:27-33).