Salta al contingut

Alguns germans i germanes ucraïnesos que han marxat a altres països

9 DE JUNY DE 2022
NOTÍCIES INTERNACIONALS

Els refugiats ucraïnesos comencen una nova vida a altres països

Els refugiats ucraïnesos comencen una nova vida a altres països

La Irina Makukha ara viu a la República Txeca

Quan va començar la guerra a Ucraïna, la Irina Makukha, una germana soltera de 46 anys, va decidir que seria més segur per a ella marxar del país, i per això es va dirigir a l’estació de tren de Khàrkiv. Enmig de tot el caos, la gent pujava als trens sense saber cap a on es dirigien. El tren on va pujar la Irina va sortir de l’estació amb les finestres cobertes per reduir el risc que fossin atacats i, quan el tren ja havia marxat de l’estació, la Irina es va assabentar que anava cap a Eslovàquia.

La Irina, que ara viu a la República Txeca, va arribar a la capital, Praga, el 3 de març de 2022. Ha trobat feina de conserge i comparteix pis amb dues germanes ucraïneses que també són refugiades. A més, està aprenent txec i ha tornat a començar el servei a temps complet, que ha sigut el centre de la seva vida durant 20 anys.

La Irina diu: «He pogut comprovar per mi mateixa que Jehovà ens cuida per mitjà del seu poble, i això ha enfortit moltíssim la meva fe».

Gairebé 23.000 germans i germanes d’Ucraïna han decidit marxar a altres països. Al marxar d’Ucraïna poden viure a zones més segures, però han d’afrontar altres reptes: han de buscar feina, un lloc on viure, legalitzar la seva situació al país, matricular els seus fills a l’escola i, a la vegada, han d’aprendre un nou idioma. Per a tots ells, la seva rutina espiritual i l’amor dels germans són les àncores que els donen estabilitat en aquest temps tan difícil.

L’Anatoli, l’Olena, i l’Alina Perceac ara viuen a Romania

La família Perceac, l’Anatoli, l’Olena i la seva filla, l’Alina, de 17 anys, han començat una nova vida a Romania després que les bombes destruïssin parts del seu barri a la regió de Mikolaiv, a Ucraïna. La família es va traslladar el 6 de març de 2022. L’Anatoli és ciutadà de Moldàvia i per això van deixar que anés amb la seva família a Romania. L’Olena diu que emigrar a un altre país és com «desarrelar un arbre de cop i emportar-se’l a un altre lloc».

Gràcies a l’ajuda dels germans de Romania, la família Perceac ja té un pis on viure. A més, l’Anatoli i l’Olena han trobat feina, i l’Alina ha pogut completar les tasques de l’escola d’Ucraïna per internet.

Els germans i germanes de Romania no només els estan ajudant en sentit físic, també els estan ajudant en sentit emocional i espiritual. Passen temps amb la família perquè no se senti sola tot i estar en un país estranger. L’Olena i l’Alina estan aprenent romanès amb l’aplicació JW Language i sortint a predicar amb la seva nova congregació. L’Anatoli parla romanès des que era petit.

L’Anatoli diu: «Des del principi hem vist la mà de Jehovà. Sentim el seu amor per mitjà de l’organització i dels germans i les germanes».

El Vladislav Gavriliuk i la seva mare, l’Alina, estan refent les seves vides a Polònia

L’Alina Gavriliuk es va quedar viuda abans de la guerra. El 27 de febrer, ella i el seu fill de 16 anys, el Vladislav, van arribar a Suwalki, Polònia, des de Vínnitsia, Ucraïna. L’Alina explica: «Al principi em preguntava on viuríem el meu fill i jo, i com ens mantindríem. Però també estava segura que Jehovà ens cuidaria».

L’Alina, que té 37 anys, de seguida va començar a buscar una feina que no li impedís anar a les reunions i va trobar una feina de conserge a una escola. Ella explica: «El més important és que aquesta feina em permet predicar més sovint i a la vegada mantenir la meva família».

L’Alina i el Vladislav estan aprenent polonès i són pioners auxiliars tots els mesos a una congregació de parla polonesa. El Vladislav ha començat a anar a l’institut.

Els nostres germans i germanes d’Ucraïna estan afrontant grans reptes i molts canvis, però Jehovà continua donant-los el poder que va més enllà del que és normal. Han pogut comprovar que les paraules de 2 Corintis 4:8 sempre es compleixen: «Se’ns oprimeix per tot arreu, però no de manera que no ens puguem moure; estem desconcertats, però no sense sortida».