«TINC un somni.» Fa cinquanta anys, el 28 d’agost de 1963, el capdavanter americà dels drets civils Martin Luther King Jr., va pronunciar aquestes paraules en el seu famós discurs. Amb aquest lema tan fascinant, va expressar el seu somni o esperança de poder viure algun dia sense prejudici racial. Encara que es va dirigir a un auditori dels Estats Units, gent de molts països va acollir l’essència del seu somni.

El 20 de novembre de 1963, tres mesos després del discurs de Luther King, uns cent països van adoptar la Declaració de les Nacions Unides sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial. En dècades posteriors, es van adoptar altres iniciatives globals. Tot i aquests esforços tan nobles: quin ha estat el resultat?

El 21 de març de 2012, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va afirmar: «Hi ha molts tractats i eines útils, així com una extensa estructura global, per prevenir i eradicar el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i intoleràncies semblants. Tot i això, el racisme continua causant el sofriment de milions de persones arreu del món».

Fins i tot en llocs on s’han fet progressos per combatre el racisme i altres formes de prejudici encara queden enlaire les següents preguntes: han eliminat realment aquestes millores els sentiments tan arrelats en la gent? O tan sols han refrenat el fet que la gent els exterioritzi? Alguns pensen que, a tot estirar, aquestes millores només ajuden a prevenir la discriminació, però són insuficients per eliminar el prejudici. Per què? Perquè la discriminació és un acte visible i la llei la pot castigar, mentre que el prejudici està relacionat amb els pensaments i les emocions interiors, que no es poden regular fàcilment.

Per tant, qualsevol temptativa per eliminar el prejudici, no només hauria de refrenar els actes discriminatoris, sinó que també hauria de canviar els pensaments i sentiments de les persones envers els individus d’un altre col·lectiu. Però, de debò es pot fer això? Si és així, com? Els següents exemples de la vida real ens mostraran que és possible que les persones canviïn i, a més, veurem què els ajudarà a fer-ho.

Linda: Vaig néixer a Sud-àfrica. Veia els sud-africans que no eren blancs com inferiors, incultes, poc confiables, i només com servents de les persones blanques. Estava atrapada en una mentalitat plena de prejudici, però ni tan sols me n’adonava. No obstant això, un cop vaig començar a estudiar la Bíblia aquesta actitud va anar canviant. Vaig aprendre que «Déu no fa pas accepció de persones» i que el cor és més important que el color de la pell o l’idioma que parlem (Actes [Fets] 10:34, 35; Proverbis 17:3). El text de Filipencs 2:3 em va fer veure que només seria capaç de vèncer el prejudici si considerava els altres superiors a mi. Viure d’acord amb principis bíblics com aquests m’ha ajudat a mostrar interès pels altres sense importar  el color de la seva pell. Ara sento que he sortit de la presó del prejudici.

Michael: Vaig créixer en una zona d’Austràlia on la majoria de la gent era blanca, i vaig desenvolupar un prejudici molt gran contra els asiàtics, especialment contra els xinesos. Si mentre conduïa veia un asiàtic, baixava la finestra i cridava coses ofensives com ara: «Asiàtic, ves-te’n al teu país!». Més endavant, quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig arribar a entendre com Déu veu la gent. Ell els estima sense importar d’on siguin o quina sigui la seva aparença. Aquest amor em va commoure, i l’odi que sentia es va convertir en amor. És meravellós poder experimentar aquest canvi tan dràstic. Ara gaudeixo de la companyia de persones de diferents països i antecedents. Això ha ampliat la meva visió de la vida i m’ha portat molta felicitat.

Sandra: La meva mare era d’Umunede, de l’estat de Delta, Nigèria. Però la família del meu pare és de l’estat d’Edo i parla l’esan. A causa d’aquestes diferències, la meva mare va ser víctima d’un prejudici molt fort per part de la família del meu pare fins el dia que va morir. Per això, em vaig prometre que no tindria res a veure amb ningú que parlés l’esan i que mai em casaria amb un home de l’estat d’Edo. Però quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig veure les coses des d’un altre punt de vista. Com que la Bíblia diu que Déu no és parcial i accepta tothom qui el vulgui servir, com podria jo odiar les persones per la seva tribu o llengua? Vaig reajustar la meva forma de pensar i vaig fer les paus amb la família del meu pare. Aplicar els principis bíblics m’ha fet feliç i he trobat pau mental. També m’ha ajudat a avenir-me amb els altres sense importar els antecedents, la raça, l’idioma o la nacionalitat. I, sabeu d’on és el meu marit? És de l’estat d’Edo i parla l’esan!

Com ha pogut la Bíblia ajudar tantes persones a vèncer el prejudici i l’odi tan arrelats? Ha estat possible perquè la Bíblia és la Paraula de Déu i té  poder per canviar els pensaments i sentiments d’una persona envers els altres. La Bíblia també mostra què més es necessita per acabar amb tot el prejudici.

Encara que el coneixement de la Bíblia ens pot ajudar a controlar i eradicar sentiments molt intensos, hi ha dos factors més que s’han de tenir en compte per poder acabar definitivament amb el prejudici. En primer lloc, el pecat i la imperfecció humana. La Bíblia diu: «No hi ha ningú que no pequi» (1 Reis 8:46). Sense importar els esforços que fem, tots tenim la mateixa lluita interior que l’apòstol Pau, qui va escriure: «Quan vull fer el bé, és el mal que és al meu abast» (Romans 7:21). Per això, de tant en tant el nostre cor imperfecte tindrà «pensaments dolents» que ens poden portar al prejudici (Marc 7:21).

En segon lloc, hem de tenir en compte la influència de Satanàs, el Diable. La Bíblia diu que és «homicida» i que «enganya tot el món» (Joan 8:44; Apocalipsi [Revelació] 12:9). Això explica per què és tan habitual el prejudici i per què sembla impossible acabar amb el fanatisme, la discriminació, el genocidi, i altres formes d’intolerància racial, religiosa i social.

Així doncs, abans que es pugui eliminar totalment el prejudici, s’ha d’acabar amb el pecat, la imperfecció humana i la influència de Satanàs. La Bíblia mostra que el Regne de Déu ho aconseguirà.

Jesucrist va ensenyar als seus deixebles a orar de la següent manera: «Vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra» (Mateu 6:10). El Regne de Déu farà possible que totes les injustícies, com ara la intolerància i el prejudici, acabin per sempre.

Quan vingui el Regne de Déu i prengui el control dels afers de la terra, Satanàs serà ‘lligat’, o estarà completament limitat, «perquè no enganyi més les nacions» (Apocalipsi 20:2, 3). Llavors, hi haurà «una terra nova», o societat humana, «on farà estada la justícia» (2 Pere 3:13). *

Aquells qui visquin en aquesta justa societat humana arribaran a la perfecció i seran alliberats del pecat (Romans 8:21). Com a súbdits del Regne de Déu, «no seran dolents ni faran el mal», ja que «el país estarà ple de la coneixença de Jahvè» (Isaïes 11:9). Aleshores, tota la humanitat seguirà els camins de Jehovà i imitarà la seva amorosa personalitat. Sens dubte, això significarà la fi de tot prejudici, perquè «Déu no fa accepció de persones» (Romans 2:11).