Es van oferir de tot cor a l’Equador

UN GERMÀ jove d’Itàlia havia de prendre una decisió important. S’acabava de graduar de l’escola secundària amb les notes més altes de la seva classe, i la seva família i els professors l’estaven animant a anar a la universitat. Però feia uns anys que en Bruno s’havia dedicat a Jehovà i li havia promès que fer la Seva voluntat seria el més important en la seva vida. Què va decidir? En Bruno explica: «Li vaig dir a Jehovà en oració que viuria a l’altura de la meva dedicació i que el posaria en primer lloc. Però també li vaig dir amb sinceritat que no volia una vida avorrida sinó plena d’activitats en el seu servei».

 Uns anys després en Bruno vivia a l’Equador, Sud-Amèrica. Ell explica: «Jehovà va respondre la meva oració més enllà de les meves expectatives». Quan va arribar a l’Equador es va sorprendre de trobar molts altres joves que també hi havien anat per servir Jehovà més plenament.

JOVES QUE ‘POSEN JEHOVÀ A PROVA’

En Bruno, així com milers de joves d’arreu del món, va acceptar la següent invitació de Jehovà: «Poseu-me així a prova, [...] vejam si no us obro les finestres del cel i no buido sobre vosaltres benediccions a desdir!» (Mal. 3:10). Motivats per l’amor a Déu, van decidir ‘posar Jehovà a prova’ a l’oferir de bon grat el seu temps, energies i recursos per donar suport als Seus interessos en un país on hi ha més necessitat de predicadors del Regne.

Poc després d’arribar a la seva nova assignació, aquests disposats treballadors veuen de primera mà que «la collita és abundant, però els segadors són pocs» (Mt. 9:37). Per exemple, la Jaqueline, d’Alemanya, va escriure a la sucursal de l’Equador: «He estat servint a l’Equador poc més de dos anys i ja condueixo tretze cursos bíblics, i quatre estudiants ja assisteixen a les reunions regularment. Oi que és fantàstic?». La Chantal, del Canadà, explica: «L’any 2008 em vaig mudar a una zona de la costa de  l’Equador on només hi havia una congregació. Ara n’hi ha tres i més de trenta pioners. Res es pot comparar a veure progressar tantes persones!». I afegeix: «Fa poc que he anat a viure a una ciutat a 2.743 metres d’altura als Andes. La ciutat té uns 75.000 habitants però només una congregació. És un territori molt productiu! Estic gaudint de debò de la meva predicació».

ELS REPTES

És clar, servir en un país estranger implica grans reptes. De fet, alguns joves han hagut d’enfrontar-se a obstacles fins i tot abans de mudar-s’hi. La Kayla, dels Estats Units, diu: «L’actitud negativa d’alguns germans benintencionats de la congregació em va desanimar. No entenien per què volia anar a un país estranger a servir com a pionera. De vegades em preguntava: “Estaré prenent la decisió correcta?”». Tot i això, la Kayla va decidir mudar-se. Ella explica: «Fer moltes oracions a Jehovà i conversar amb germanes i germans madurs em va ajudar a veure que Jehovà beneeix un esperit dispost».

Per a molts, aprendre un nou idioma és un obstacle. La Siobhan, d’Irlanda, recorda: «Se’m feia difícil no poder expressar-me. Vaig haver d’aprendre a ser pacient, a estudiar l’idioma diligentment i a riure de mi mateixa quan m’equivocava». L’Anna, d’Estònia, afegeix: «Acostumar-me a la calor tropical, a la pols i a no tenir aigua calenta per dutxar-me no va ser res comparat amb aprendre espanyol. De vegades m’hagués donat per vençuda. Vaig haver d’aprendre a fixar-me en els meus progressos i no pas en els meus errors».

També és un repte estar lluny dels teus. En Jonathan, dels Estats Units, admet: «Poc després d’arribar em vaig desanimar perquè estava lluny dels meus amics i la meva família. Però vaig superar aquests sentiments quan em vaig concentrar en el meu estudi bíblic personal i la predicació. No va passar molt de temps fins que les emocionants experiències de la predicació i els nous amics que vaig fer a la congregació em van ajudar a recuperar el goig».

 Un altre repte són les condicions de vida. És molt probable que no siguin com les del teu país. En Beau, del Canadà, ens explica: «Al teu país sempre tens serveis tan bàsics com l’aigua corrent o l’electricitat, i per això no els dónes importància. Però aquí funcionen quan volen». La pobresa, els mitjans de transport poc còmodes i l’analfabetisme també són comuns en molts països en desenvolupament. L’Ines, d’Àustria, manté el goig a pesar d’aquestes condicions perquè se centra en les bones qualitats de la gent del país. «Són molts hospitalaris, amables, sempre estan a punt per ajudar i són humils.» I també diu: «El més important és que tenen molt interès en aprendre més de Déu».

«BENEDICCIONS A DESDIR»

Tots aquests joves que serveixen a l’Equador han fet sacrificis, però també han vist que Jehovà «pot fer infinitament més de tot el que demanem o pensem» (Ef. 3:20). De fet, senten que han rebut «benediccions a desdir» (Mal. 3:10). Què pensen de la seva predicació?

Bruno: «Quan vaig arribar a l’Equador vaig començar a servir a la fascinant regió de l’Amazones. Més tard, vaig ajudar en l’ampliació de la sucursal. Ara estic servint a Betel. Quan vivia a Itàlia, vaig decidir posar Jehovà en primer lloc i ell està complint el meu desig de tenir una vida emocionant i plena d’activitats en el seu servei.»

Beau: «Com que a l’Equador puc dedicar tot el meu temps a activitats espirituals m’he apropat molt més a Jehovà. A més, tinc l’oportunitat de viatjar a llocs fascinants, una cosa que sempre havia volgut fer.»

Anna: «Mai vaig pensar que jo, una germana soltera, podria viure com si fos una missionera. Però ara sé que és possible. Sóc molt feliç perquè, gràcies a la benedicció de Jehovà, predico, construeixo Sales del Regne i faig nous amics.»

Elke: «Al meu país, Àustria, sovint demanava a Jehovà conduir almenys un curs de la Bíblia. Aquí en condueixo quinze! M’omple de satisfacció veure les cares de felicitat dels estudiants que progressen.»

Joel: «És una meravellosa experiència arribar a un lloc nou per servir Jehovà. Aprens a dependre molt més d’ell i és emocionant veure com beneeix els teus esforços. Quan vaig venir dels Estats Units, en el meu primer any aquí, el grup on estic servint va créixer de sis a vint-i-un publicadors. Cent deu persones van assistir al Memorial.»

I TU?

Joves, us permeten les vostres circumstàncies servir en un país on hi ha més necessitat de proclamadors del Regne? No hi ha dubte que prendre una decisió tan important requereix molta planificació. Però per damunt de tot, un gran amor per Jehovà i els altres és el que necessites per prendre aquesta decisió. Si tens aquest amor i a més tens la possibilitat de mudar-te, fes oracions sinceres a Jehovà sobre servir a l’estranger. Parla amb els teus pares i els ancians de la congregació sobre el teu desig. Potser arribis a la conclusió que tu també pots participar en aquesta emocionant i satisfactòria manera de servir Jehovà.

[Comentari de la pàgina 3]

«Fer moltes oracions a Jehovà i conversar amb germanes i germans madurs em va ajudar a veure que Jehovà beneeix un esperit dispost» (Kayla, Estats Units)

[Requadre/Il·lustració de la pàgina 6]

Com preparar-te per servir en un país estranger

• Tingues un estudi personal regular

• Consulta el Ministeri del Regne d’agost de 2011, pàgines 4-6

• Parla amb altres que hagin servit en un altre país

• Investiga la cultura i la història del país

• Fes un curs bàsic de l’idioma

[Requadre/Il·lustració de la pàgina 6]

Alguns que serveixen a l’estranger es mantenen econòmicament de les següents maneres:

• Treballant uns mesos l’any al seu país d’origen

• Llogant la seva casa, pis o negoci

• Treballant per Internet

[Il·lustracions de la pàgina 4,5]

1 Jaqueline d’Alemanya

2 Bruno d’Itàlia

3 Beau del Canadà

4 Siobhan d’Irlanda

5 Joel dels Estats Units

6 Jonathan dels Estats Units

7 Anna d’Estònia

8 Elke d’Àustria

9 Chantal del Canadà

10 Ines d’Àustria