Déu va dir a Adam: «El dia que en mengis [de l’arbre], certament moriràs» (Gènesi 2:17). Si tard o d’hora Adam havia d’envellir i morir, tindria sentit el que Déu li va dir? És clar que no. Adam sabia que si no en menjava mai moriria.

El jardí era ple d’arbres que donaven bons fruits. Per tant, Adam i Eva no tenien cap necessitat d’alimentar-se de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» (Gènesi 2:9). Si no menjaven d’aquell arbre, demostrarien la seva obediència a Déu, que els va donar la vida, i reconeixerien el dret que tenia de guiar-los.

Per entendre el motiu pel qual van morir Adam i Eva, hem d’analitzar una conversa que ens afecta a tots. Satanàs el Diable va fer servir una serp per dir una mentida perversa. La Bíblia explica: «La serp era la més astuta de totes les bèsties del camp que Jahveh-Déu havia fet. I digué a la dona: ¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí?» (Gènesi 3:1).

Eva va respondre: «Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, si no, morireu». Tot seguit la serp li va dir: «No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal». D’aquesta manera, Satanàs va afirmar que Jehovà era un mentider que privava els nostres primers pares de coses bones (Gènesi 3:2-5).

Eva va creure el que li va dir la serp. Llavors es va fixar en l’arbre. Li va semblar tan desitjable! Es va apropar, va agafar del seu fruit i en va menjar. Després, la Bíblia diu: «En donà també al seu home, i en van menjar tots dos» (Gènesi 3:6, MM).

No creus que Déu es devia entristir molt de veure com els seus fills estimats el desobeïen de manera deliberada? Què va fer aleshores? Jehovà va dir a Adam que tornaria al terra d’on havia estat tret, i va afegir: «Perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:17-19). Com a resultat, «Adam va arribar a viure nou-cents trenta anys; i va morir» (Gènesi 5:5, BEC). Adam no va anar al cel ni es va convertir en un esperit. No existia abans que Jehovà el creés de la pols i, quan va morir, el seu cos sense vida es va tornar a convertir en pols. En altres paraules, Adam va deixar d’existir. Quina tragèdia!

Com a conseqüència de la seva desobediència, Adam i Eva van perdre la perfecció i l’esperança de  viure eternament. Van experimentar un canvi físic i des d’aquell moment serien imperfectes i pecadors. A més, com a resultat del seu error van transmetre aquestes característiques als seus fills. A Romans 5:12 llegim: «Per mitjà d’un sol home [Adam] el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat».

La Bíblia descriu el pecat i la mort com «el vel de dol que tapa tots els pobles i el sudari que embolcalla totes les nacions» (Isaïes 25:7, MM). Aquest vel cobreix tota la humanitat com si es tractés d’un núvol tòxic del que ningú pot escapar. Sens dubte, «per causa d’Adam tots morim» (1 Corintis 15:22). Per això, pot ser que et preguntis el mateix que l’apòstol Pau: «Qui m’alliberarà d’aquest cos que em porta a la mort?» (Romans 7:24). Creus que això serà possible?