Si tenim un amic que pateix una malaltia mental, potser no sabem què fer. Com podem ajudar-lo a fer front a la seva malaltia i així demostrar que ens preocupem per ell?

Sigues «ràpid a escoltar». (JAUME 1:19)

Una de les millors maneres d’ajudar el teu amic és escoltant-lo quan tingui ganes de parlar. No pensis que has de contestar a tot el que diu. Fes-li saber que l’estàs escoltant i que et preocupes per ell. Escolta’l amb una ment oberta i no el jutgis. Recorda que pot ser que el teu amic digui coses sense pensar que més tard li sabran greu (Job 6:2, 3).

«Consoleu els deprimits.» (1 TESSALONICENCS 5:14)

Pot ser que el teu amic estigui angoixat o pensi que no val res. Encara que no sàpigues ben bé què dir-li, el consolaràs i l’animaràs molt si li assegures que et preocupes per ell.

«Un amic de veritat estima en tot moment.» (PROVERBIS 17:17)

Ofereix-li ajuda pràctica. En comptes de pensar que ja saps què fer, pregunta-li com el pots ajudar. I si al teu amic se li fa difícil explicar-te el que necessita, potser li pots suggerir fer alguna cosa junts, com per exemple fer un passeig. També et pots oferir per fer-li la compra, netejar casa seva o fer alguna altra tasca (Gàlates 6:2).

 «Sigueu pacients.» (1 TESSALONICENCS 5:14)

Pot ser que el teu amic no sempre tingui ganes de parlar, però fes-li saber que estaràs allà quan vulgui fer-ho. Recorda que, degut a la seva malaltia, pot dir o fer coses que et facin mal. És possible que canceŀli els plans que havíeu fet o que estigui irritable. En moments com aquests, sigues pacient i comprensiu (Proverbis 18:24).

«M’esforço per ser una amiga amb qui ella sempre pugui comptar. Encara que no tinc la solució als seus problemes, sempre intento escoltar-la. De vegades, tot el que necessita per sentir-se millor és algú que l’escolti.» Farrah, a la seva amiga pateix trastorns alimentaris i d’ansietat i depressió greu.

«Una de les meves amigues és molt amorosa i positiva. Un dia em va convidar a casa seva, va preparar un menjar deliciós, i en aquell ambient tan càlid i relaxat vaig poder expressar tranquiŀlament com em sentia. Aquella estona va ser molt animadora.» Ha-eun, pateix depressió greu.

«Ser pacient és molt important. Quan la meva dona fa alguna cosa que em fa mal, intento recordar que en realitat ella no és així, sinó que és culpa de la seva malaltia. Això m’ajuda a no enfadar-me i a ser considerat amb ella.» Jacob, la seva dona té depressió greu.

«La meva dona sempre em dona suport i m’anima molt. Quan em sento superat per l’ansietat, no m’obliga a fer coses que no em venen de gust, encara que això signifiqui deixar de fer el que li agradaria. Valoro i agraeixo molt el seu esperit de sacrifici i la seva generositat.» Enrico, té un trastorn d’ansietat.