Vaig néixer a Ciudad Mante, una zona molt maca de l’estat de Tamaulipas (Mèxic). En general, la gent és molt generosa i amable, però lamentablement, per culpa del crim organitzat, és una zona molt perillosa.

Jo era el segon de quatre fills. Els meus pares em van batejar per l’església catòlica, i més tard vaig formar part del cor de la parròquia. Volia fer el que a Déu li agrada perquè tenia molta por que em jutgés i em castigués per sempre a l’infern.

Quan tenia cinc anys, el meu pare se’n va anar de casa. Allò em va posar molt trist i em va deixar un buit al cor. Com podia ser que ens hagués abandonat si nosaltres l’estimàvem tant? No ho entenia. A partir de llavors, la meva mare es va haver de posar a treballar moltes hores fora de casa per mantenir la família.

Em vaig aprofitar de la situació per fer campana a l’escola i ajuntar-me amb nois més grans. Amb ells, vaig començar a dir paraulotes, fumar, robar i pegar. Com que m’agradava ficar-me amb els altres, vaig aprendre boxa, lluita lliure i arts marcials, i també a utilitzar armes. Em vaig tornar un adolescent violent. Moltes vegades em veia involucrat en tirotejos, i en ocasions acabava tirat al carrer enmig d’una bassa de sang. Imagineu-vos com se sentia la meva mare quan em trobava mig mort i m’havia de portar d’urgències a l’hospital.

Quan tenia setze anys, va venir a casa un amic de la infància que es deia Jorge. Ens va dir que era testimoni de Jehovà i que ens volia donar un missatge molt important. Ens va començar a explicar les seves creences amb l’ajuda de la Bíblia i ens deia coses que jo mai havia sentit. Em vaig sorprendre quan vaig descobrir quin és el nom de Déu i el seu propòsit. El Jorge ens va preguntar si volíem estudiar la Bíblia amb ell, i hi vam acceptar.

Quan em vaig assabentar que l’ensenyança de l’infern no és bíblica, em vaig sentir alliberat (Salm 146:4; Eclesiastès 9:5). Vaig deixar de tenir-li  por a Déu i el vaig començar a veure com un Pare amorós que vol el millor per als seus fills.

Com més avançava en el meu curs de la Bíblia, més m’adonava que havia de fer canvis en la meva personalitat. Havia de ser més humil i menys violent. Un consell que em va ajudar és el de 1 Corintis 15:33, que diu que «les males companyies corrompen els bons costums», o els principis morals. Vaig veure clar que si volia millorar la meva personalitat, no podia estar amb gent que fos una mala influència per a mi. Per això, vaig deixar els meus amics i em vaig començar a relacionar amb cristians verdaders, persones que no resolen els conflictes a cops de puny, sinó aplicant els principis bíblics.

Un altre text que va tenir un gran impacte en mi va ser Romans 12:17-19, que diu: «No tornant a ningú mal per mal [...]; si és possible, en allò que depèn de vosaltres, estigueu en pau amb tots els homes. No us vengeu vosaltres mateixos, [...] perquè està escrit: Meva és la venjança, jo donaré la paga, diu el Senyor». Vaig haver d’admetre que Jehovà s’encarregarà de les injustícies a la manera i en el moment que ell cregui oportuns. I, de mica en mica, vaig deixar enrere el meu estil de vida.

Mai oblidaré el que em va passar un vespre quan tornava cap a casa. Un grup de joves d’una antiga banda rival em van atacar, i el líder em va donar un cop a l’esquena cridant: «Defensa’t!». Vaig fer una oració ràpida a Jehovà per demanar-li que m’ajudés a aguantar i, encara que em moria de ganes de tornar-m’hi, vaig ser capaç d’escapar-me. El dia següent em vaig trobar el líder de la banda, que anava tot sol. Les ganes de venjança em cremaven per dins, però vaig tornar a orar a Jehovà en silenci perquè m’ajudés a controlar-me i, sorprenentment, el noi se’m va apropar i em va dir: «Perdona’m pel que va passar ahir. La veritat és que m’agradaria ser com tu. Vull estudiar la Bíblia». Em sentia molt orgullós d’haver-me pogut controlar, ja que gràcies a això, vam començar a estudiar la Bíblia junts.

Per desgràcia, la meva família no va continuar estudiant la Bíblia en aquell moment. Però jo estava decidit a seguir estudiant passés el que passés. Sabia que en el poble de Déu trobaria la família que necessitava i se’m podrien curar les ferides emocionals. Vaig seguir progressant, i el 1991 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

Abans era una persona amargada, autoritària i violenta. Però la Paraula de Déu ha transformat la meva vida per complet. Ara ensenyo el missatge pacífic de la Bíblia a tothom qui el vulgui escoltar, i he tingut el privilegi de dedicar la major part del meu temps a servir Déu durant els últims vint-i-tres anys.

Vaig estar treballant un temps de voluntari a la sucursal dels testimonis de Jehovà de Mèxic. Allà vaig conèixer la Claudia, una jove cristiana amb molta empenta, i ens vam casar el 1999. Estic molt agraït a Jehovà per tenir una companya com ella.

Vam decidir quedar-nos a una congregació de llengua de signes mexicana per ajudar els sords a conèixer Jehovà. Més tard, ens van demanar que anéssim a predicar a Belize. Aquí la vida és més senzilla, però tenim tot el que necessitem per ser feliços. No ho canviaríem per res del món.

Amb el temps, la meva mare va tornar a estudiar la Bíblia i es va batejar. El meu germà gran, la seva dona i els seus fills també s’han fet testimonis de Jehovà. I alguns dels meus vells amics als qui vaig predicar també serveixen Jehovà.

Lamentablement, alguns dels meus familiars han mort perquè no van canviar, van seguir sent violents. Si jo hagués seguit el mateix camí, probablement ara estaria mort. Li dono gràcies a Jehovà per haver-me apropat a ell i als seus amics, perquè m’han ensenyat amb paciència i amabilitat a aplicar els principis bíblics a la meva vida.