SAPS d’algun germà que s’hagi mudat a un país de necessitat? Alguna vegada t’has preguntat per què es va mudar per servir a l’estranger? Com es va preparar per complir aquesta meta? Ho podria fer jo també? Parlar amb aquests germans t’ajudarà a respondre a aquestes preguntes. Què et sembla si ho fem?

Per què et vas plantejar servir en un país de necessitat? L’Amy, una germana dels Estats Units que ara té uns trenta-cinc anys, ens explica: «Vaig estar uns quants anys donant-li voltes a la idea d’anar a servir a un país estranger, però em semblava que era com voler l’impossible». Què la va ajudar a canviar el seu punt de vista? «L’any 2004, un matrimoni que estava servint a Belize em va convidar a predicar amb ells durant un mes. Hi vaig anar i... em va fascinar! Un any més tard, ja m’estava mudant a Ghana per servir de pionera.»

Fa uns anys, la Stephanie, que aviat complirà els trenta i que també és dels Estats Units, va analitzar detingudament la seva situació i va pensar: «Tinc una bona salut i no tinc obligacions familiars. Per ser sincera, he de reconèixer que podria estar fent molt més per Jehovà». Aquest autoexamen la va motivar a mudar-se a Ghana per predicar més. En Filip i l’Ida, són un matrimoni de mitjana edat de Dinamarca. Ells sempre havien somiat anar a viure a un lloc on hi hagués necessitat. Així que van buscar maneres per fer d’aquest somni una realitat. En Filip diu: «Quan vam tenir l’oportunitat, va ser com si Jehovà ens digués: “Llum verda, nois!”». El 2008 es van mudar a Ghana i van servir més de tres anys allà.

En Hans i la Brook són un matrimoni de pioners d’uns trenta anys que estan servint als Estats Units. L’any 2005 van anar a ajudar en tasques d’auxili després que l’huracà Katrina causés  grans destrosses. Després d’això es van oferir com a voluntaris per treballar en projectes de construcció internacional, però mai els van trucar. En Hans recorda: «Durant un congrés, vam escoltar un discurs en el qual es va mencionar que, quan el rei David va saber que Jehovà no li deixaria construir el temple, ho va acceptar i va canviar la seva meta. Aquest exemple ens va ajudar a veure que no hi ha res de dolent a canviar les nostres metes» (1 Cròn. 17:1-4, 11, 12; 22:5-11). I la Brook afegeix: «Jehovà volia que truquéssim a altres portes».

L’any 2012, en Hans i la Brook es van traslladar a Ghana per servir durant quatre mesos en una congregació de llengua de signes. Passat aquest temps, van haver de tornar a casa, però aquesta experiència va incrementar encara més el seu desig de posar el Regne en primer lloc. Què els va portar fins allà? Escoltar experiències emocionants d’amics seus que havien anat a servir a altres països va ser decisiu. Després d’aquella experiència van poder col·laborar en un projecte de construcció de sucursal a Micronèsia.

Quins preparatius vau fer per servir on hi ha necessitat? La Stephanie respon: «Vaig buscar articles de La Torre de Guaita que parlaven d’anar a servir on hi ha necessitat. * També els hi vaig explicar als ancians de la congregació i al superintendent de circuit i la seva dona el desig de mudar-me de país. I el que és més important, quan parlava amb Jehovà solia comentar-li la meva meta». A la vegada, la Stephanie va simplificar la seva vida, i això li va permetre fer un raconet per tenir els diners suficients per servir a l’estranger.

En Hans explica: «Vam orar a Jehovà demanant-li guia. Volíem que fos ell qui ens dirigís. A més, en les nostres  oracions li dèiem la data exacta en què volíem posar-nos mans a l’obra». Ell i la seva dona van enviar cartes a quatre sucursals diferents. I la resposta dels germans de Ghana els va motivar a viatjar fins aquell país amb la intenció d’estar-hi un parell de mesos. «Ens va encantar treballar braç a braç amb els germans de la congregació. Així que vam decidir allargar un temps la nostra estada al país», diu en Hans.

Una parella d’uns trenta anys del Canadà, en George i l’Adria, tenien ben clar que Jehovà beneeix les bones decisions i no les bones intencions. Per això van prendre mesures pràctiques per aconseguir la seva meta. Per començar, es van posar en contacte amb una germana que estava servint en un lloc de necessitat a Ghana i li van fer algunes preguntes. A part d’això, van escriure a les sucursals del Canadà i de Ghana. L’Adria afegeix: «També vam estudiar diferents maneres de simplificar encara més la nostra vida». Gràcies a això, l’any 2004 es van poder mudar a Ghana.

A quines proves et vas enfrontar, i com te’n vas sortir? El primer repte per a l’Amy va ser la nostàlgia. «Tot era molt diferent al que estava acostumada.» Però, què la va ajudar? «La meva família valorava molt la tasca que estava fent, i sempre que ens trucàvem s’encarregaven de recordar-m’ho. Allò m’ajudava a tenir fresc a la ment el motiu de la meva decisió. Més endavant, vam començar a fer videoconferències. Veure’ls em feia sentir-los més a prop.» A més, l’Amy es va fer molt amiga d’una germana d’allà que tenia molta experiència i que la  va ajudar a entendre els costums del país. «En certes ocasions, quan em costava entendre per què la gent reaccionava com ho feia, em tranquil·litzava saber que la tenia a ella. Amb la seva ajuda vaig aprendre què podia fer i què no; allò em va permetre ser feliç a la predicació.»

Quan en George i l’Adria van arribar a Ghana, els va semblar com si haguessin retrocedit en el temps. «En comptes d’utilitzar la rentadora, teníem palanganes. I per preparar un sol menjar, fins i tot, podíem tardar deu vegades més del que estàvem acostumats». Però l’Adria també reconeix: «Mirant enrere, aquelles situacions complicades van acabar sent anècdotes». La Brook diu: «Tot i que a vegades haguem d’afrontar alguns reptes, la vida dels pioners és molt reconfortant. Si ajuntéssim totes les experiències que hem viscut fins ara, podríem fer amb elles un bonic i variat ram de flors».

Per què recomanaries aquest servei als altres? La Stephanie respon: «És genial predicar a un lloc on coneixes persones que estan ansioses d’aprendre la veritat i que desitgen estudiar la Bíblia amb tu cada dia». A més afegeix: «Servir on hi ha més necessitat ha estat una de les millors decisions que he pres mai». L’any 2014, la Stephanie es va casar amb l’Aaron, i actualment estan servint a la sucursal de Ghana.

«És tota una experiència», diu la Christine, una pionera d’uns trenta anys. Ella és d’Alemanya, i abans d’anar a Ghana ja havia estat a Bolívia predicant. Ens explica: «Com que estic molt lluny de la meva família, sempre m’apropo a Jehovà quan ho necessito. Per a mi, ara és més real que mai. A més, he viscut de primera mà la unitat del poble de Déu. Aquesta experiència ha enriquit la meva vida». No fa gaire la Christine es va casar amb en Gideon, i plegats continuen servint a Ghana.

En Filip i la Ida ens expliquen com van ajudar els seus estudiants de la Bíblia a progressar. «Acostumàvem a tenir uns quinze cursos o més, però per ensenyar-los millor vam decidir limitar aquest número a deu.» Se’n van beneficiar els seus estudiants? En Filip continua: «Estudiava cada dia amb un jove que es deia Michael. Ell es preparava cada estudi i en tan sols un més ja havíem acabat el llibre Ensenya. Llavors en Michael es va fer publicador no batejat. El primer dia que vam sortir a predicar em va preguntar: “Em podries donar un cop de mà amb els meus estudiants?”. Em vaig quedar de pedra. Llavors em va dir que ja havia començat a estudiar amb tres persones i necessitava que l’ajudés». Imagina’t, hi ha tanta necessitat que fins i tot els estudiants han de fer de mestres de la Bíblia!

L’Amy reconeix que ben aviat va ser conscient de la gran necessitat que hi havia: «Només posar un peu al país, vam anar a predicar a un petit poble per buscar persones sordes. Tan sols en aquell lloc tan petit en vam trobar vuit!». En aquell temps, l’Amy es va casar amb l’Eric i ara serveixen plegats com a pioners especials en una congregació de llengua de signes a la qual assisteixen alguns dels més de tres-cents publicadors sords i persones interessades del país. D’altra banda, en George i l’Adria es van sentir com missioners predicant a Ghana. Imagina’t que feliços es devien sentir al rebre la invitació per assistir a la classe 126 de l’Escola de Galaad! Actualment estan servint com a missioners a Moçambic.

És molt animador veure com germans de diferents països treballen de valent a la vora dels germans locals per apropar les persones a Jehovà (Jn. 4:35). Cada setmana es bategen a Ghana una mitjana de cent-vint persones. Igual que els disset germans que s’han mudat a Ghana per ajudar en la predicació, per tot el món hi ha milers de germans que, moguts per l’amor a Jehovà, s’han ofert de bona gana per servir allà on hi ha necessitat. Segur que Jehovà està molt feliç de veure com el servim de tot cor! (Sl. 110:3; Prov. 27:11.)