«Els marits han d’estimar les seves esposes com el seu propi cos. L’home que estima la seva esposa s’estima a si mateix, perquè ningú ha odiat mai el seu propi cos, sinó que l’alimenta i el cuida.» (EFESIS 5:28, 29)

El marit és el cap de la família (Efesis 5:23). Però un bon marit no és dur ni exigent. Valora la seva esposa i té cura de les seves necessitats físiques i emocionals. També s’esforça de valent per fer-la feliç, i no insisteix sempre a fer el que ell vol (Filipencs 2:4). Parla obertament dels seus sentiments i pensaments amb la seva esposa, i l’escolta amb atenció quan ella parla. No s’enfada amb ella. Tampoc la fereix físicament ni emocionalment (Colossencs 3:19).

«Que l’esposa respecti de tot cor el seu marit.» (EFESIS 5:33)

Quan una esposa respecta el seu marit i dona suport a les seves decisions, contribueix a la pau de la família. Si ell comet un error, ella manté la calma i no el menysprea ni li perd el respecte (1 Pere 3:4). Quan ella necessita parlar amb ell sobre un problema, busca el moment més apropiat i ho fa de manera respectuosa (Eclesiastès 3:7).

«L’home [...] s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn.» (GÈNESI 2:24)

Quan un home i una dona es casen, creen una relació molt estreta. Per això, les parelles han de treballar de valent per enfortir el seu matrimoni. Ho aconseguiran si es parlen des del cor i fan coses bones l’un per l’altre. També s’han de ser fidels i no tenir relacions sexuals amb ningú més. La infidelitat és un acte cruel. Ensorra la confiança i pot destruir la família (Hebreus 13:4).

«Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà.» (PROVERBIS 22:6)

Déu ha donat als pares la responsabilitat d’educar els seus fills. Això inclou ensenyar-los com s’han de comportar i ser un bon exemple per a ells (Deuteronomi 6:6, 7). Quan un fill es porta malament, els pares que són assenyats no reaccionen de manera desmesurada. Pares, «heu d’estar disposats a escoltar, heu de pensar abans de parlar i no us heu d’enfadar massa ràpid» (Jaume 1:19). Si el pare o la mare creu que s’ha de disciplinar el fill, ho farà amb amor i no enfadat.

«Fills, obeïu els vostres pares [...]. “Honra el teu pare i la teva mare.”» (EFESIS 6:1, 2)

Els fills han d’obeir els seus pares i tractar-los amb molt de respecte. Quan els fills honren els seus pares, porten molta alegria a casa i contribueixen a la pau i l’harmonia de la família. Quan ja són adults, els fills honren els seus pares assegurant-se que estan ben cuidats. Això podria incloure fer algunes tasques de manteniment a casa seva o ajudar-los en sentit econòmic (1 Timoteu 5:3, 4).