Job 9:1-35
9 Job va contestar:
2 «Sé prou bé que és així.
Però, com pot un simple mortal tenir raó en una causa contra Déu?+
3 Si algú volgués discutir amb ell,*+no aconseguiria respondre ni a una de les mil preguntes que ell li fes.
4 Ell té un cor savi i un gran poder.+
Qui pot fer-li front i sortir-ne iŀlès?+
5 Ell desplaça* muntanyes sense que ningú se n’adoni,les capgira amb la seva fúria.
6 Sacseja la terra i la treu del seu lloc,de manera que les seves columnes tremolen.+
7 Ordena al sol que no brillii amaga la llum de les estrelles.+
8 Ell, tot sol, desplega els cels+i camina sobre les grans onades del mar.+
9 Va fer les consteŀlacions d’Aix,* de Quesil* i de Quimà,*+i les consteŀlacions del sud.*
10 Fa coses grandioses que van més enllà de tota comprensió,+coses meravelloses que no es poden enumerar.+
11 Passa pel meu costat i no el puc veure;em passa pel davant i no me n’adono.
12 Qui li pot impedir que s’apoderi d’alguna cosa?
O qui pot dir-li: “Què fas?”+
13 Déu no reprimirà la seva fúria;+fins i tot els ajudants de Rahab*+ s’inclinaran davant d’ell.
14 Per tant, com podria jo contestar-li?
Hauré d’escollir les meves paraules amb cura per discutir amb ell!
15 Encara que jo tingués raó, no li respondria.+
Al meu jutge,* només li podria suplicar misericòrdia.
16 Si el crido, em respondrà?
No crec que escolti la meva veu,
17 perquè ell m’esclafa amb una tempestai multiplica les meves ferides sense cap motiu.+
18 No em deixa agafar aire;constantment m’omple d’amargures.
19 Si és una qüestió de poder, el fort és ell.+
Si és una qüestió de justícia, ell diu: “Qui em pot demanar comptes?”*
20 Si jo tingués raó, la meva pròpia boca em condemnaria;encara que jo sigui íntegre,* ell em declararà culpable.
21 Encara que jo sigui íntegre, no sé què serà de mi;detesto* la meva vida.
22 No hi ha cap diferència. Per això dic:
“Ell destrueix els innocents* i els malvats per igual.”
23 Si una tromba d’aigua provoqués de sobte la mort,es burlaria de la desesperació dels innocents.
24 La terra ha sigut entregada als malvats;+ell tapa els ulls dels jutges.
Si no és ell, aleshores qui és?
25 Ara els meus dies passen més ràpid que un corredor,+fugen sense veure la felicitat;
26 llisquen com barques fetes de canyes,com àguiles que es llancen sobre la presa.
27 Si digués: “M’oblidaré dels meus laments,faré bona cara i estaré alegre”,
28 seguiria tenint por per culpa de tots els meus dolors,+i sé que ell no em declararia innocent;
29 em declararia culpable.
Per això, per què he de lluitar inútilment?+
30 Si em netegés amb aigua de neui em rentés les mans amb lleixiu,+
31 aleshores ell em ficaria dins d’un pou ple de fang,i fins i tot la meva roba tindria fàstic de mi.
32 Ell no és un home com jo perquè li pugui respondre,perquè puguem anar junts a judici.+
33 No hi ha ningú que pugui decidir* entre nosaltres,que pugui ser el nostre jutge.*
34 Si em deixés de colpejar*i no m’espantés amb el seu terror,+
35 llavors li parlaria sense por,perquè jo no soc dels que parlen amb por.
Notes a peu de pàgina
^ O «portar-lo a judici».
^ O «remou».
^ Lit. «habitacions del sud».
^ Possiblement les Plèiades, unes estrelles de la consteŀlació del Taure.
^ Possiblement la consteŀlació d’Orió.
^ Possiblement la consteŀlació de l’Ossa Major.
^ Possiblement un gran monstre marí.
^ O potser «Al meu adversari en un judici».
^ Lit. «fer comparèixer».
^ O «innocent».
^ O «rebutjo».
^ O «íntegres».
^ O «No hi ha mediador».
^ Lit. «posi la mà sobre tots dos».
^ Lit. «Si apartés la seva vara de mi».
