Carta als Hebreus 11:1-40

  • Definició de la fe (1, 2)

  • Exemples de fe (3-40)

    • Sense fe és impossible agradar-li a Déu (6)

11  La fe és la certesa que es complirà el que s’espera,+ la prova convincent* que existeixen realitats que no es veuen.  Per mitjà de la fe, els homes de l’antiguitat* van rebre testimoni.*  Per la fe, percebem que els sistemes van ser posats* en ordre per la paraula de Déu i, per això, les coses que es veuen han arribat a existir de les coses invisibles.  Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici de més valor que el de Caín+ i, per mitjà d’aquesta fe, va rebre testimoni que indicava que era just, perquè Déu va aprovar* les seves ofrenes.+ I tot i que va morir, encara parla+ per mitjà de la seva fe.  Per la fe, Enoc+ va ser traslladat perquè no veiés la mort, i ningú el va trobar perquè Déu l’havia traslladat.+ Però abans de ser traslladat va rebre testimoni que li indicava que havia agradat a Déu.  A més, sense fe és impossible agradar-li a Déu, perquè qui s’apropa a Déu ha de creure que ell existeix i que recompensa els que el busquen amb insistència.+  Per la fe, Noè,+ després de rebre una advertència divina de coses que encara no s’havien vist,+ va demostrar temor de Déu i va construir una arca+ per salvar la seva família. Per mitjà d’aquesta fe va condemnar el món,+ i es va convertir en un hereu de la justícia que s’obté per la fe.  Per la fe, Abraham+ va obeir quan va ser cridat, i va anar cap a un lloc que rebria com a herència. Va marxar encara que no sabia on anava.+  Per la fe, va viure com un estranger a la terra de la promesa, com si estigués en una terra estrangera,+ i va viure en tendes+ amb Isaac i Jacob, hereus amb ell de la mateixa promesa.+ 10  Perquè esperava la ciutat que té fonaments verdaders, de la qual Déu és el dissenyador* i constructor.+ 11  També per la fe, Sara va rebre poder per concebre descendència, encara que ja li havia passat l’edat,+ perquè creia que aquell que havia fet la promesa era fidel.* 12  Per aquesta raó, d’un home que ja estava com mort+ van néixer molts fills,+ tan nombrosos com les estrelles del cel i incomptables com els grans de sorra de la vora del mar.+ 13  Tots ells van morir ferms en la fe, tot i que no van rebre el compliment de les promeses.+ Però les van veure de lluny,+ les van rebre amb alegria i van declarar públicament que eren estrangers i residents temporals a la terra. 14  Els que diuen això demostren clarament que busquen amb insistència un lloc per a ells mateixos. 15  Però si haguessin continuat pensant en el lloc d’on van marxar,+ haurien trobat l’oportunitat de tornar. 16  Tot i així, ara s’esforcen per aconseguir un lloc millor, és a dir, un lloc que pertany al cel. Per això, Déu no s’avergonyeix d’ells ni s’avergonyeix que s’adrecin a ell com el seu Déu,+ perquè ha preparat una ciutat per a ells.+ 17  Per la fe, Abraham, quan va ser posat a prova,+ va ser com si hagués ofert Isaac —l’home que havia rebut de bona gana les promeses va intentar oferir el seu fill unigènit—,*+ 18  tot i que se li havia dit: «El que s’anomenarà descendència teva vindrà per mitjà d’Isaac.»+ 19  Però va arribar a la conclusió que Déu fins i tot podia ressuscitar-lo* d’entre els morts, i de fet el va rebre d’entre els morts de manera simbòlica.+ 20  També per la fe, Isaac va beneir Jacob+ i Esaú+ pel que fa a les coses que vindrien. 21  Per la fe, Jacob, quan estava a punt de morir,+ va beneir cada un dels fills de Josep+ i va adorar Déu recolzat a l’extrem del seu bastó.+ 22  Per la fe, Josep, quan s’acostava al seu final, va parlar de l’èxode dels fills d’Israel i va donar ordres sobre què s’havia de fer amb els seus ossos.*+ 23  Per la fe, els pares de Moisès el van amagar durant tres mesos quan va néixer,+ perquè van veure que el nen era molt bonic+ i no van tenir por de l’ordre del rei.+ 24  Per la fe, Moisès, quan ja era gran,+ es va negar a ser anomenat fill de la filla del faraó.+ 25  Va escollir ser maltractat amb el poble de Déu en comptes de gaudir dels plaers temporals del pecat, 26  perquè pensava que la deshonra del Crist era una riquesa més gran que els tresors d’Egipte, ja que mirava fixament la recompensa. 27  Per la fe, va marxar d’Egipte+ sense tenir por de la fúria del rei,+ perquè es va mantenir ferm com si veiés aquell que és invisible.+ 28  Per la fe, va celebrar la Pasqua i va esquitxar amb sang els marcs de les portes perquè el destructor no fes mal als* seus primogènits.+ 29  Per la fe, el poble va travessar el Mar Roig com si caminés per terra seca,+ però quan els egipcis ho van intentar, el mar se’ls va empassar.+ 30  Per la fe, les muralles de Jericó van caure després que el poble donés voltes a les muralles durant set dies.+ 31  Per la fe, Rahab, la prostituta, no va morir amb els que van desobeir, perquè va rebre els espies de manera pacífica.+ 32  I què més puc dir? Perquè em faltaria temps si també parlés de Gedeó,+ Barac,+ Samsó,+ Jeftè,+ David,+ així com de Samuel+ i els altres profetes. 33  Per fe van derrotar regnes,+ van establir la justícia, van rebre promeses,+ van tancar la boca de lleons,+ 34  van apagar la força del foc,+ es van escapar del fil de l’espasa,+ quan eren dèbils se’ls va fer forts,+ van ser poderosos en la guerra+ i van fer fugir exèrcits invasors.+ 35  Algunes dones van rebre els seus éssers estimats que havien mort gràcies a la resurrecció,+ però alguns homes van ser torturats perquè es van negar a ser alliberats per mitjà d’algun rescat a fi d’aconseguir una resurrecció millor. 36  Sí, d’altres van passar per una prova quan es van burlar d’ells i els van assotar, i encara més, quan van ser encadenats+ i empresonats.+ 37  Van ser apedregats,+ posats a prova, serrats en dos,* assassinats amb l’espasa,+ van anar d’aquí cap allà vestits amb pells d’ovella i de cabra+ i van passar necessitat, van patir dificultats+ i van ser maltractats,+ 38  i el món no se’ls mereixia. Van vagar pels deserts, les muntanyes, les coves+ i les cavernes de la terra. 39  I, encara que per la seva fe tots van rebre un testimoni favorable, no van rebre el compliment de la promesa, 40  perquè Déu havia previst una cosa millor per a nosaltres,+ de manera que no poguessin ser perfeccionats sense nosaltres.

Notes a peu de pàgina

O «demostració evident».
O «els nostres avantpassats».
O «proves que tenien l’aprovació de Déu».
O «les eres van ser posades». Consulta el glossari.
O «va donar testimoni a l’acceptar».
O «l’arquitecte».
O «digne de confiança».
O «únic».
Lit. «aixecar-lo».
O «sobre el seu enterrament».
Lit. «no toqués els».
O «serrats a trossos».