Maria Lúcia és una germana del Brasil que té síndrome d’Usher, un trastorn genètic que causa la pèrdua d’audició i de visió. Fins i tot pot causar sordera completa. Ella va nàixer sorda i va aprendre llengua de signes quan era xicoteta. Però quan tenia uns 30 anys, va començar a perdre la visió. A pesar dels reptes, Maria Lúcia continua relacionant-se amb els altres i, encara que ara té més de 70 anys, continua disfrutant d’una vida feliç i plena.

 Maria Lúcia va conéixer els testimonis de Jehovà en 1977, abans que començara a perdre la vista. Ella diu: «Em vaig trobar amb Adriano, un antic company d’escola que s’havia fet testimoni de Jehovà feia poc. Em va contar la promesa de Déu que diu que en el futur la terra serà un paradís i totes les persones disfrutarem de salut perfecta. M’impactà tant el que em va dir, que vaig acceptar un curs de la Bíblia. Al poquet de temps, vaig començar a assistir a una congregació en Rio de Janeiro, on es traduïen a llengua de signes algunes reunions. Amb l’ajuda de Jehovà, vaig progressar espiritualment i em vaig batejar en juliol de 1978».

 Després d’un temps, Maria Lúcia es va canviar a una congregació on no hi havia ningun Testimoni que entenguera llengua de signes. Al principi, açò va ser un problema per a ella, perquè no podia entendre res. Però dos germanes decidiren ajudar-la. S’assentaven al seu costat en les reunions i li escrivien notetes per a que entenguera el que s’havia dit. Maria Lúcia diu: «Quan estava en casa, llegia les notes moltes voltes per a tractar d’entendre la informació. Amb el temps, estes germanes aprengueren llengua de signes i arribaren a ser les meues intèrprets».

 Finalment, va arribar a un punt que Maria Lúcia ja no podia vore la llengua de signes. Aixina que va començar a utilitzar la llengua de signes tàctil per a poder comunicar-se. Ella diu: «Per a poder entendre els signes, pose les meues mans sobre les de l’altra persona».

 Maria Lúcia està molt agraïda pel treball que fan les seues intèrprets. Ella diu: «Són un preciós regal de part de Jehovà. Gràcies a la seua ajuda, puc entendre i beneficiar-me de les reunions, les assemblees del circuit i les regionals».

 Maria Lúcia es manté molt activa en la predicació. Predica als sords utilitzant la llengua de signes tàctil i estos se sorprenen al vore els seus esforços. Durant la pandèmia de la COVID-19, Maria Lúcia ha escrit moltes cartes per a persones sordes gràcies a l’ajuda del seu germà José Antônio, que també és sord i cego. a

 Maria Lúcia explica com s’apanyen: «Gaste un plàstic en forma de ele que m’ajuda a escriure les línies rectes i a deixar marges. I com José Antônio té molt bona memòria, em suggerix temes i textos bíblics. M’esforce per escriure d’una manera que puguen entendre els sords, ja que no tots entenen el llenguatge escrit».

 Encara que Maria Lúcia ja està completament cega, continua sent molt treballadora. Karoline, una de les seues intèrprets, diu: «Maria Lúcia s’encarrega de fer tota la faena de casa i la manté neta i ordenada. A més, li agrada molt preparar menjar per als seus amics».

 Jefferson, un ancià de la congregació de Maria Lúcia, diu: «Maria Lúcia té un amor molt gran per Jehovà i per les persones. Sempre està pensant en els altres i fent coses per ells» (Filipencs 2:4).