Salta al contingut

EXPLICACIÓ DE TEXTOS BÍBLICS

«Que l’esperança vos òmpliga d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració» (Romans 12:12)

«Que l’esperança vos òmpliga d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració» (Romans 12:12)

 «Que l’esperança nodresca la vostra joia. Aguanteu fort en l’aflicció, persevereu en la pregària.» (Romans 12:12, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

 «Que l’esperança vos òmpliga d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració.» (Romans 12:12, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

Significat de Romans 12:12

 En este versicle, l’apòstol Pau va animar els cristians de Roma a fer tres coses que els ajudarien a mantindre’s fidels a pesar de la persecució i altres dificultats.

 «Que l’esperança vos òmpliga d’alegria». Els cristians tenen la meravellosa esperança de viure per sempre, alguns en el cel i la majoria en un paradís en la terra (Salm 37:29; Joan 3:16; Apocalipsi 14:1-4; 21:3, 4). Esta esperança inclou vore com el Regne de Déu a soluciona tots els problemes que tant fan patir als humans (Daniel 2:44; Mateu 6:10). Els servents de Déu poden alegrar-se inclús mentres afronten dificultats, ja que estan convençuts que la seua esperança és segura i que si aguanten, alegraran a Déu (Mateu 5:11, 12; Romans 5:3-5).

 «Sigueu pacients en la tribulació». En la Bíblia, el verb grec que ací es traduïx per «sigueu pacients», o «aguanteu», a sovint s’utilitza en el sentit de ‘quedar-se en comptes de fugir’, ‘perseverar’ o ‘mantindre’s ferm’. Com els seguidors de Crist no són part «del món», b saben que seran perseguits i, per això, necessiten aguant (Joan 15:18-20; 2 Timoteu 3:12). Quan un cristià es manté lleial a pesar de les proves, la seua fe s’enfortix perquè es convenç encara més que Déu el recompensarà (Mateu 24:13). I al mateix temps, esta convicció li permet aguantar les dificultats amb paciència i alegria (Colossencs 1:11).

 «Sigueu [...] constants en l’oració». Per a mantindre’s fidels a Déu, amb freqüència s’anima els cristians a orar de continu (Lluc 11:9; 18:1). Estos tenen en compte a Déu en tot aspecte de la seua vida i busquen la Seua guia constantment (Colossencs 4:2; 1 Tessalonicencs 5:17). Estan convençuts que Déu respondrà les seues peticions perquè obeïxen els Seus manaments i s’esforcen per agradar-li (1 Joan 3:22; 5:14). També saben que si perseveren en l’oració, Déu els donarà les forces que necessiten per a mantindre’s lleials sense importar les proves que afronten (Filipencs 4:13).

Context de Romans 12:12

 L’apòstol Pau va escriure la seua carta als cristians de Roma al voltant de l’any 56. En el capítol 12, Pau va donar consell pràctic sobre com demostrar qualitats cristianes. També va parlar sobre com tractar als altres, siguen companys de creença o no, i com reaccionar de manera pacífica al ser perseguits (Romans 12:9-21). Este va ser un consell molt oportú, ja que els cristians de Roma no tardarien en afrontar una cruel persecució.

 Uns pocs anys després, en el 64, un gran incendi va destruir la ciutat de Roma i es va escampar el rumor que havia sigut provocat per l’emperador Neró. D’acord amb l’historiador romà Tàcit, Neró va intentar llevar-se les culpes acusant els cristians. Com era d’esperar, açò va provocar una gran onada de persecució. El consell de Pau sobre l’aguant va ajudar estos cristians a afrontar eixos temps difícils amb fe i sense tornar mal per mal (1 Tessalonicencs 5:15; 1 Pere 3:9). Els servents de Déu de l’actualitat fan bé d’imitar el seu exemple.

 Per a fer-te una idea general del llibre de Romans, mira este vídeo.

a El Regne de Déu és el govern celestial que Déu ha establit amb la finalitat de complir el seu propòsit per a la terra. Per a més informació, consulta l’article «Què és el Regne de Déu?».

b En la Bíblia, la paraula «món» pot referir-se a la societat humana apartada de Déu.