No, esta doctrina no és bíblica. Una persona que ha obtingut la salvació per posar fe en Jesucrist pot perdre eixa fe i la salvació que comporta. La Bíblia diu que, per a mantindre la nostra fe, hem de fer un gran esforç i «combatre» per ella (Judes 3, 5). Als cristians del segle I que ja havien acceptat a Jesucrist se’ls va dir: «Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació» (Filipencs 2:12).

Textos bíblics que desmentixen l’ensenyança d’«una vegada salvat, sempre salvat»

•   La Bíblia ens advertix sobre alguns pecats greus que poden fer que una persona no entre en el Regne de Déu (1 Corintis 6:9-11; Gàlates 5:19-21). Si la salvació no es poguera perdre, quin sentit tindrien estes advertències? De fet, la Bíblia diu que una persona que ha obtingut la salvació pot apartar-se de Jehovà si comet un pecat greu. Per exemple, Hebreus 10:26 diu: «Si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expie els pecats» (Hebreus 6:4-6; 2 Pere 2:20-22).

•   Jesús va destacar la importància de mantindre’s en la fe quan es va comparar a si mateix amb una vinya i als seus seguidors, amb les branques d’eixa vinya. Alguns d’ells demostrarien que tenien fe en ell pels seus fruits, o accions. Però, si deixaven de tindre fe, serien com un sarment que «és tirat fora» perquè no dona fruit, i per això perdrien la salvació (Joan 15:1-6). L’apòstol Pau va utilitzar un exemple paregut al dir que els cristians que no es mantingueren en la fe serien arrancats (Romans 11:17-22).

•   La Bíblia anima els cristians a mantindre’s alerta (Mateu 24:42; 25:13). Aquells que s’adormen en sentit espiritual, ja siga perquè practiquen «les obres pròpies de la foscor» o perquè no complixen del tot els manaments de Jesús, perden la salvació (Romans 13:11-13 Textos Religiosos de l’AVL; Apocalipsi 3:1-3).

•   Hi han molts textos de la Bíblia que demostren que algú que ja ha obtingut la salvació ha de continuar aguantant fidelment fins a la fi (Mateu 24:13; Hebreus 10:36; 12:2, 3; Apocalipsi 2:10). Alguns cristians del primer segle s’alegraren de saber que els seus germans seguien sent fidels (1 Tessalonicencs 1:2, 3; 3 Joan 3, 4). ¿Tindria sentit que la Bíblia destacara la importància de mantindre’s fidels si aquells que no ho feren se salvaren de totes maneres?

•   L’apòstol Pau va sentir que la seua salvació estava assegurada només quan la seua mort era imminent (2 Timoteu 4:6-8). Temps arrere, havia reconegut que encara podia perdre la salvació si es deixava portar pels desitjos carnals. Ell va escriure: «Tracte amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fóra cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedara desqualificat jo mateix» (1 Corintis 9:27; Filipencs 3:12-14).