Per a iŀlustrar la diferència entre els qui practiquen la religió verdadera i els qui no, la Bíblia diu: «Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?» (Mateu 7:16). De la mateixa manera que podem distingir una vinya d’un arç pel seu fruit, podem distingir la religió verdadera pels seus fruits, o per característiques com estes:

1.   La religió verdadera ensenya la veritat de la Bíblia, no filosofies humanes (Joan 4:24; 17:17). Açò inclou també la veritat sobre l’ànima i l’esperança de viure per sempre en un paradís en la terra (Salm 37:29; Isaïes 35:5, 6; Ezequiel 18:4). També denuncia les mentires de les religions (Mateu 15:9; 23:27, 28).

2.   La religió verdadera ajuda la gent a conéixer a Déu, i això inclou el seu nom, Jehovà (Salm 83:19 [v. 18 en altres bíblies]; Isaïes 42:8; Joan 17:3, 6). No ensenya que Déu siga difícil de conéixer o distant, més bé, que vol que ens acostem a ell (Jaume 4:8).

3.   La religió verdadera emfatitza el paper de Jesucrist com l’únic a través de qui Déu proporciona la salvació (Fets 4:10, 12). Els seus seguidors obeïxen els manaments de Jesús i s’esforcen per seguir el seu exemple (Joan 13:15; 15:14).

4.   La religió verdadera ensenya que el Regne de Déu és l’única esperança per als problemes de la humanitat. Els seus integrants participen de manera activa en parlar als altres sobre eixe Regne (Mateu 10:7; 24:14).

5.   La religió verdadera promou l’amor desinteressat (Joan 13:35). Ensenya a respectar a tots els grups ètnics i accepta a persones de totes les races, cultures, idiomes i antecedents (Fets 10:34, 35). I com que els seus integrants estimen els altres, no participen en guerres (Miquees 4:3; 1 Joan 3:11, 12).

6.   La religió verdadera no paga pels servicis d’un clergat, i no dona títols altisonants a cap dels seus integrants (Mateu 23:8-12; 1 Pere 5:2, 3).

7.   La religió verdadera és completament neutral en assumptes polítics (Joan 17:16; 18:36). No obstant, els seus integrants respecten i obeïxen el govern del seu país, tal com descriu este manament bíblic: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar [representant l’autoritat civil], i a Déu allò que és de Déu» (Marc 12:17; Romans 13:1, 2).

8.   La religió verdadera és una forma de vida, no un simple ritual o aparença. Aquells que la seguixen, s’apeguen a les elevades normes morals de la Bíblia en tots els aspectes de la vida (Efesis 5:3-5; 1 Joan 3:18). En comptes de ser estrictes, disfruten adorant al Déu feliç (1 Timoteu 1:11).

9.   Els qui practiquen la religió verdadera seran minoria (Mateu 7:13, 14). Sovint són considerats inferiors, ridiculitzats i perseguits per fer la voluntat de Déu (Mateu 5:10-12).

La religió verdadera no és simplement «la que més em convé»

 Triar una religió segons com ens fa sentir és perillós. La Bíblia diu que hi hauria un temps on les persones anirien «buscant qui els afalague les orelles» (2 Timoteu 4:3). No obstant, la Bíblia ens anima a seguir «la religió pura i sense taca als ulls de Déu», inclús si eixa religió no és tan popular (Jaume 1:27, cursives nostres; Joan 15:18, 19).